tag:blogger.com,1999:blog-10097552199320296472024-02-19T08:12:09.477+01:00Fent camíMartíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-18687269549610084742012-12-20T17:06:00.000+01:002012-12-20T17:06:10.180+01:00Demà s'acaba el món<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Desenganyeu-vos. Això s'ha </span><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">acabat. Totes les compres de Nadal, el cotxe nou que fa un parell de mesos que teniu, el pernil 5J que volieu encetar la nit de Nadal, les mandarines pel Tió... No valen per res! Demà s'acaba el món.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Courier New;">Qui ens ho havia de dir! Amb la de gent que ha passat per aquí els darrers 26.000 anys, i ens toca a nosaltres viure-ho. Quin privilegi, no? I què farem, mirarem la CNN en directe com quan la guerra del golf? Sortirem al carrer a veure com cauen meteorits per totes bandes? Estic emocionat.</span><br />
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC11eHlOhYFOg8fpgewezQtifrdINnil3A0fYoRGVj10r1JIODa2RW0o5dlB3LON75ExodWtFT4SZK-PrrYnO0hMHjoqHlLADPt4ssj-OGn-3PilenC3m72MNdwTHbzFecEQ5uJAToT2aX/s1600/fidelmon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC11eHlOhYFOg8fpgewezQtifrdINnil3A0fYoRGVj10r1JIODa2RW0o5dlB3LON75ExodWtFT4SZK-PrrYnO0hMHjoqHlLADPt4ssj-OGn-3PilenC3m72MNdwTHbzFecEQ5uJAToT2aX/s1600/fidelmon.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<span style="font-family: Courier New;">Em sembla que demà no aniré a treballar. Total, per què? Encara no he cobrat aquest mes, i estic treballant "de gratis", no? Em quedaré a casa contemplant com evoluciona la Natura al pas de la fi del món.</span><br />
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<span style="font-family: Courier New;">El què passa és que no full semblar un idiota si avui començo a acomiadar-me de tots, així que us deixo aquest post, i qui hi arrivi a temps, que el llegeixi. Doneu-vos per acomiadats!</span><br />
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<span style="font-family: Courier New;">Per si de cas no fos exactament veritat el que deien els Maies Galàctics fa segles, crec que demà a primera hora em tornaré a xupar les caravanes de cada dia, tornaré a aguantar jefes, proveidors, clients, i "salga el Sol por Antequera". Igual si demà surt el Sol per Antequera és una senyal dels Maies Galàctics...</span><br />
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<span style="font-family: Courier New;">Així que, si al final seguim tots per aquí, ja tornaré per felicitar-vos les festes, que si no no val la pena perdre el temps. Apa! passeu-vos ho bé demà!</span><br />
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<span style="font-family: Courier New;"></span><br />
<br />
Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-48958975489715399762012-11-09T23:08:00.000+01:002012-11-09T23:08:10.028+01:00Astres alineats<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui he viscut una d'aquelles experiències en que es parla d'alineació dels astres.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">En els darrers 20 anys havia vist només un cop a la Montse. La Montse és una bona amiga de l'adolescència a la que havia perdut de vista fins que "Sant Feisbuc" va aparèixer a les nostres vides. Segur que a tots els que llegiu això, si teniu Feisbuc, us ha passat (i tots en teniu, segur).</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Bé, una amiga retrobada, un cafè passatger, un "ens hem de seguir veient", i des de llavors començo a seguir-la a la xarxa i me n'adono que aquella afició dels 16 anys d'escriure poemes ha seguit aflorant, a poc a poc, i ara la Montse, de tant en tant, ens regala als seus amics del Feisbuc poemes i escrits meravellosos.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Bé, tornem al tema dels astres, que me n'estic anant pels dallonses de Úbeda...</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Resulta que jo aquesta setmana ha estat a Marsella, a França, i degut a les no gaire bones combinacions i a que m'agrada conduïr, decideixo que hi aniré en cotxe. Tornava a casa avui divendres a la tarda. Abans, només havia estat a Marsella de viatge de fi de curs de segun de BUP (o era de primer?).</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">I el dia que marxo cap a allà, llegeixo al feisbuc de la Montse que, per primera vegada després de 30 anys, exposa alguns escrits seus al públic, combinats amb gravats de'n Carles Vergés, un fantàstic pintor, al poble de Le Barcarés, al sud de França, just a l'hora que jo estaré passant pel costat, per Perpignan.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Llavors m'ha passat allò (no us ha passat mai?): M'he dit, tanta coïncidència no pot ser casualitat; hi has d'anar: s'han alineat els astres!</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Hi he anat, he vist la Montse, i la Tresa, una altra fantàstica vella amiga, i m'ha encantat. Us deixo amb un dels gravats de'n Carles Vergés i el text de la Montse que l'ha inspirat. Ara que això de les trilogies eròtiques està de moda, crec que us agradarà. Felicitats, Montseta!!</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzHm4xp_-FfhWU0CDnyN219HIdFctsudr73s2hNi7GYITo_ZL9UpgwHxL0T5BEmqxnYr2th9g6aQP6z5OHiz5Eb17GP6BVRobuaedp_cV2rbnolsvcuRHRMR9Zi0D2vENNgFL4g0sLEu6/s1600/moon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzHm4xp_-FfhWU0CDnyN219HIdFctsudr73s2hNi7GYITo_ZL9UpgwHxL0T5BEmqxnYr2th9g6aQP6z5OHiz5Eb17GP6BVRobuaedp_cV2rbnolsvcuRHRMR9Zi0D2vENNgFL4g0sLEu6/s1600/moon.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em></em></span> </div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em>Necessito el teu cos.<br /> Necessito cada plec de la teva pell per sentir que la llengua té una utilitat més unívoca que la parla..<br /> Necessito el teu cos.<br /> Des dels cabells fins la planta dels peus on hi ha tots i cadascun dels punts neuràlgics de les teves entranyes.<br /> Necessito enroscar la meva llengua com ho faria una serp per tot el tronc del teu arbre, resseguir cada nus de l'escorça i endinsar-m'hi f<span class="text_exposed_hide">...</span></em></span></div>
<div class="text_exposed_show" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em>ins el tot.<br /> Necessito teu cos.<br /> Sentir-te relliscar amb una lava roent creada del no res i aconseguir, amb el desig més visceral, alliberar-te del món de la culpa.<br /> Necessito el teu cos.<br /> Escoltar els teus sospirs convertir-se en gemecs, fins que, finalment, sigui un prec el que em demani que amb les mans comenci la festa de la vida</em></span></div>
Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-35345316866698711492012-09-14T12:00:00.000+01:002012-09-14T12:00:00.614+01:00El caparró <h2>
</h2>
Aquesta és la meva participació als recuperats <a href="http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/09/252e-joc-literari.html" target="_blank">Jocs Literaris</a> de'n Jesus Tibau. Benvinguts siguin de nou<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggb896ypaJFTPRwMbt8jA9qXlRvgfvJw9v32JYrgf55Gvtb-Pq6MxmZLJkxoBUrUZGOgUWkAMgAWjFxrfrSUwzfZxJfNzoNto0ynWhLcG4J89XGKQ4AkJkBp5c-8NDPL9KmIrR1nDp0Pcm/s1600/252+joc+literari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggb896ypaJFTPRwMbt8jA9qXlRvgfvJw9v32JYrgf55Gvtb-Pq6MxmZLJkxoBUrUZGOgUWkAMgAWjFxrfrSUwzfZxJfNzoNto0ynWhLcG4J89XGKQ4AkJkBp5c-8NDPL9KmIrR1nDp0Pcm/s320/252+joc+literari.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Com saber què passa per aquell caparró d'un nen de 3 anys que va a escola per primer cop? Ho recordeu? Jo no... Recordo la sensació del primer dia de "cole" des dels 6 anys, però no a aquella edat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Deu ser una combinació de por, nervis, il.lusió, excitació, és la primera gran responsabilitat que t'ofereix la vida. Fins ara has viscut sota les ales de la mare, del pare, dels avis, com a molt a l'escola bressol...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
"Ara ja ets un homenet", et diuen, et deixen sol, junt amb un munt de nanos que, segurament, estant sentint coses com les que tu sents, però penses que tots ells estan confiats, segurs, i et sembla que tots et miren a tu, i que tu ets l'únic que sent el que sents.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El que sí sé, perquè ho he vist en els meus fills, és com canvia el mateix nen del matí a la tarda, quan el reculls. L'excitació ha guanyat a la por, hi ha mil coses que explicar, i normalment uns pares, unes ales, sota les que refugiar-se de seguida, per enyor de la dosi diària que t'ha mancat durant unes hores.</div>
<div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-90889870146466491702012-04-19T21:38:00.003+01:002012-04-19T21:54:53.934+01:00El dentista<div><span style="font-family:verdana;">L'altre dia vaig anar al dentista. A qui li agrada anar al dentista?... No veig cap mà aixecada, ho sabia! De fet, la de dentista és la segona vocació que menys entenc. La primera és la d'uròleg. Demano disculpes als meus amics dentistes, protèsics i si hi ha algun uròleg que em llegeixi, doncs també.</span></div><div><span style="font-family:Verdana;"><br /></span> </div><div><span style="font-family:Verdana;">Bé, el que us deia, l'altre dia vaig anar al dentista. Horrible sensació la de seure allà. a la "poltrona", amb la boca oberta estil hipopòtam famèlic, com dient: "faci, faci, ja pot entrar a matar quan vulgui".</span></div><div><span style="font-family:Verdana;"><br /></span> </div><div><span style="font-family:Verdana;">Sabeu aquell acudit de "Oi que no ens farem mal, doctor?", mentre el pacient presionava els atributs masculins d'un dentista a punt d'entrar a matar. Doncs vaig tenir una sensació semblant.</span></div><div><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div> <img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 294px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5733216755685964466" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiikHdmNmMKLZ-kYlm60Ot2ZwwTO0reP6POFhJI3aYgsp-mtokNFz17TRN_irzf_WLaj57Dymo4M9BgwS4xwNihZmL5uk-RkfvAdTfyoCI-p_A9QEm7GFcYnc9nFHbf43ewZnqJ14bz8sn2/s320/dentista.gif" /></div><div><span style="font-family:Verdana;">No, no, no penseu que vaig per la vida palpant les vergonyes alienes, i molt menys les masculines, la qüestió és que, en plena "faena", quan l'home anava foradant geniva per encabir-hi un implant, vaig tenir un acte reflexe i nyaca!! li vaig clavar una queixalada al dit al pobre home.</span></div><div><span style="font-family:Verdana;"><br /></span> </div><div><span style="font-family:Verdana;">L'home va exclamar: "coño, que esto es mi dedo!!" i se'm va separar un parell de metres mentre es treia el guà estèril i mirava les conseqüències del meu acte reflexe. Jo, amb la boca mig adormida i oberta per l'infermera, no vaig poder ni dir "perdoni". Però, us seré sincer, vaig tenir una lleugera sensació de plaer. Jo portava allà gairebé mitja hora passant "la del pulpo" i vaig pensar que la pausa havia estat bé.</span></div><div><span style="font-family:Verdana;"><br /></span> </div><div><span style="font-family:Verdana;">Ara seriosament, la veritat és que el pobre home ho va fer molt bé, i el que més mal em va fer va ser la petita punxada de l'anestèssia. Això dels dentistes és una llegenda urbana.</span></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-74525205501310427622012-01-27T16:34:00.002+01:002012-01-27T17:00:12.218+01:00Com m'agraden quan son ells!!<p><span style="font-family:courier new;">Avui és notícia a tota la "caverna mediàtica" aquesta "rajada" de'n Xavi a Barça TV. Evidentment, ell ni sabia que l'estaven gravant ni que es filtraria:</span></p><br /><br /><iframe height="315" src="http://www.youtube.com/embed/nfaTWAS98dQ" frameborder="0" width="560" allowfullscreen=""></iframe><br /><br /><p><span style="font-family:courier new;">La veritat és que és maco veure a futbolistes xerrant com ho fem la gent normal, sense tants tòpics i posturetes "formals" a les que ens tenen acostumats. Tots imaginem que futbolistes, entrenadors, presidents, etc. "actúen" quan els entrevisten, i mai no ens mostren la seva cara real, i suposo que és el que els convé, evidentment.</span></p><p><span style="font-family:courier new;">En Xavi no diu res que ningú no sàpiga o s'imagini. Crec que encara en podria haver dit de més grosses, si li arriben a preguntar pel Pepe o pel Mourinho (sort que va tenir). Ara, a la famosa "caverna mediàtica" ja s'han afanyat a dir-ne de tots colors, a afirmar que això demostra que a can Barça tothom fa el paripé, començant pel pixador oficial de colònia, Pep Guardiola. Què es pensen? Que a casa seva no actúen? O us creieu que les actituts de'n Mou són sinceres i no premeditades?</span></p><p><span style="font-family:courier new;">Una altra cosa que caldria preguntar-se és com ha pogut filtrar-se aquest video. Ja he sentit dir que si el Barça no li hagués venut Barça TV a en Roures això no podria haver passat. Quina serà la reacció de'n Xavi en particular i dels jugadors del Barça en general cap a la cadena "amiga" que porta el nom del club? Creieu que seguirà tenint preferència en les entrevistes, i els jugadors seguiran com si res? Tinc ganes de veure què passa.</span></p>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-64328490046345683062011-12-30T17:45:00.004+01:002011-12-30T18:47:52.910+01:00Annus horribilis<div><div>Segons la reina d'Anglaterra, 1992 va ésser un <em>Annus Horribilis</em> pel seu regne. Al Març, el seu fill petit es va separar de la díscola Sarah Fergusson després de veure-la en unes fotos en top-less i petonejant-se amb un plebeu. A l'Abril, la seva única filla es va divorciar de'n Mark Phillips. Al Juny, Lady Di publicava el seu famós llibre "<em>Diana, her true story</em>", on explicava un munt d'interioritats. Al Novembre se'ls va calar foc al seu meravellós castell de Windsor, i al Desembre el seu primogènit i la mateixa Lady Di van anunciar la seva separació. Deu n'hi do quin any!!</div><div> <img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 218px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5691976276927762626" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB3dPrLK8qByEhYmhnDYLV0sZUbH57hNLT2VY3SUTN2CzWhNwf0yoMnK4lgU5AGyoHgU4e52joVZfodrrHh7Z3Xfyr-c3yhTOfwhURDehb-lplJBO8yj_knc_aGBZztXqc7wtRlcX2Erqn/s320/2011.jpg" /></div><div> </div><div>Tranquils tots! Ara no us diré que 2011 ha estat l'Annus Horribilis del Rei de les Espanyes pel cas Urdangarin, Deu me'n lliuri! Us vull parlar del meu any</div><div> </div><div>A mi sempre m'han agradat més els anys parells que els senars. Vaig néixer al 66, vaig veure la primera lliga del Barça al 74, vaig enamorar-me per primer cop l'any 80, vaig conèixer la meva dona l'any 90, em vaig casar el 92, vaig tenir els meus fills al 94 i 96, vaig començar la meva millor aventura empresarial l'any 2000. 2011, que es senar i nombre primer, no podia ser un bon any...</div><div> </div><div><br />2011 ha estat un mal any. Molts dels propòsits que un es fa després de prendre el raïm i brindar amb cava s'acaven convertint en realitat i d'altres no. En el meu cas, gairebé res ha funcionat com calia, he perdut primer la mare, i després l'àvia (la vida de vegades canvia l'ordre de les coses de forma injusta), he hagut de fer fora gent que estava fent bé la seva feina (encara que gràcies a això tots els altres encara son amb nosaltres), no m'he aprimat ni un gram (malgrat els bons propòsits), estic més estressat que mai, molts amics i familiars han perdut la feina o estan en condicions pitjors que abans...</div><div> </div><div><br />He decidit que en aquest post escriuré un decàleg de coses bones que ha tingut aquest any. Diuen que cal mirar la vida en positiu, així que vaig a fer l'esforç:</div><div> </div><div><br />1) Tinc una dona excepcional. La millor companya i la millor mare.</div><div>2) Tinc uns fills dels que puc sentir-me, i em sento, orgullòs. Dues meravelles de persones, que cada dia em fan créixer</div><div>3) Tinc una família unida i que s'estima. El pare, sortint-se'n a poc a poc, els germans, cunyats, nebots,...</div><div>4) Aquest any he conservat les amistats de debò, i també n'he retrobat alguna que creia perduda</div><div>5) He passat un estiu fantàstic, amb unes vacances curtes però intenses, amb els meus</div><div>6) El Barça ho guanya tot, i no hi ha qui el pari</div><div>7) Tinc feina, molta feina, més que mai. I això, per desgràcia, no tothom pot dir-ho</div><div>8) Tinc 966 contactes al LinkedIn, 454 amics al Facebook i 137 seguidors al Twitter. Virtualment, no estic malament...</div><div>9) Tinc, de moment, bona salut. Aquest any no he estat malalt ni un dia</div><div>10) He tornat a escriure al blog</div><div> </div><div><br />Això m'ha d'anar bé. Si m'agafa el "baixón" em llegiré aquest decàleg i problema solucionat. A més a més, ara comença un any parell, de nou ple de bons propòsits. Ja només cal dir: "Aquest any sí!!"</div><div> </div><div><br />Ah! i a tots els que em llegiu, que no me n'oblidi: FELIÇ ANY NOU, que ja era hora de canviar d'any!</div></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-30734060384648843542011-11-11T11:34:00.004+01:002011-11-11T11:48:21.809+01:0011 de l'11 de l'11<div><br /><div><font face="arial">Avui és un dia molt peculiar: 11 de l'11 de l'11. No és pel sorteig dels "cegos" ni perquè sigui el meu sant, que també, sino pels dígits en questió. Un cas (sis xifres iguals) que només es pot repetir un cop cada segle (si no tenim en compte les dues primeres xifres de l'any)</font></div><div> </div><div><font face="arial"><br /></font><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673687333212475714" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsoIDV2iTHdTrGJxNKQ3BomqT5SZ5eqtYzhalA-ok9iS5-GdItJ7wdHh6zp7aUXoMWRaGSGSfF0tpqyheWbs9f6ZYopl4-MrNBcJ-ST3WjFyZbQIBPIWAYnLzRsKkOd0FQ29R49TafslD4/s320/11del11del11.jpg" /> </div><div> </div><div><font face="arial">A mi sempre m'ha agradat que el meu Sant fós l'onze de Novembre, els "quatre uns". Si, a sobre, la tradició t'assegura que farà bon temps (l'estiuet) encara millor. No recordo cap dia del meu Sant plujós (segur que ara surt un aprenent de metereòleg i en xafa la paradeta mirant al Google).</font></div><div><font face="Arial"></font> </div><div><font face="Arial"><br />A casa ens feiem (i ens fem) regals pel Sant. No és que siguem religiosos, però és una tradició bonica. A mi m'ha caigut una colònia, un cinturó i un clauer. No està malament. No son regals espectaculars (vaig demanar un Ferrari, però hi ha crisi), però és bonic que els teus fills i la teva dona vinguin al llit a les dotze, quan ja estas agafant el primer son, i se't tirin a sobre plens de paquetets, no trobeu?</font></div><div><font face="arial"></font> </div><div><font face="arial"><br />A sobre, més avall de l'Ebre diuen que a tots els porcs els arriba aquest dia. Per què serà? Tots els Martins i Martines som porcs? Ah, no! És que als pobres els converteixen en butifarres el dia del meu Sant. Vaja manera de celebrar-ho! (decidit! avui no menjo butifarra en senyal de respecte als porquets)</font></div><div> </div><div> </div></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-16163341153358714942011-11-07T18:04:00.006+01:002011-11-07T18:45:58.681+01:00MANDRA<div><div><font face="Arial"></font><br /><div><font face="arial">Fa uns quatre o cinc anys vaig sentir a parlar dels blogs per primera vegada. Gràcies a alguns amics meus blocaires, com en <a href="http://vpamies.blogspot.com/">Víctor Pàmies </a>o els del <a href="http://elmeumonpetit.blogspot.com/">Personal i Transferible </a>(PiT) vaig començar a fer de "voyeur" i vaig decidir "reservar-me" un espai a Blogger que es diés FENT CAMÍ, per tal de conservar-ne el nom, per si algun dia decidia fer un blog propi.</font></div><div> </div><div> </div><div> </div><div><font face="Arial"><br />A finals d'Agost de l'any passat vaig escriure-hi el meu primer post <a href="http://lartsinim.blogspot.com/2010_08_01_archive.html">M'han premiat! (i ara...) </a>una mica picat pels amics del PiT, pensant que seria flor d'un dia, i em vaig anar animant... No he estat mai un gran blocaire, peró anàvem fent, sense cap pretensió.</font></div><div><font face="Arial"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 200px; height: 200px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672303684211299746" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiIIijFNo896_I2h-XDnYTkA5x_cUHzKxlrjPMqBG_VXQ7r41FnXk6y1amtzlaEAqZ98uIo1VSaKOIeO9KiQ_V5HenoRDuo_l5Vn078DYjXAb50IGxEiejeoljqQqNu1TrWU57HcQHYOq2/s320/lazy.jpg" /><div align="left"> </div></font></div><div><font face="Arial">Molts dels meus amics (blocaires o no) m'havien avisat: Que això de fer un blog requereix constància!, que et farà mandra i ho deixaràs estar! que vas massa atabalat per a mantenir una cosa així! I jo els deia: "El dia que me'n cansi, paro, i ja està!"</font></div><div><font face="Arial"></font> </div><div><font face="Arial"></font> </div><div><font face="Arial"></font> </div><font face="Arial"><div><br />I aixó és el què ha passat aquests sis mesos. Va morir la mare, després l'àvia (que ja té nassos la cosa, em refereixo a l'ordre de les coses), la feina no em deixa ni respirar, els nanos, la família,... en fi! Tot menys el blog. Total, perquè ho llegeixin quatre amiguets, i els que no parlen català se m'emprenyin...</div><div> </div><div><br />I la veritat és que, un cop passen els dies, les setmanes, els mesos,... es fa més i més complicat tornar-hi. Penses: Ara hauré d'escriure d'alguna cosa transcendent, i donar explicacions de per què aquest silenci, perquè si no ho faig, quedarà malament (què et penses, que et donaran un Pullitzer o què?). Vaja, que no trobes mai el moment ni el tema.</div></font><div></div><div> </div><div> </div><div> </div><div><font face="Arial"><br />Ara he fet com l'Isbert a Mr Marshall.. "Os mereceis una explicación, y esa explicación yo os la voy a pagar!". La veritat: pura mandra companys! Que no tinc temps? Si voleu sumo totes les hores que he passat espatarrat al sofà mirant la tele! Que no tinc res a dir? Mentida! Sempre es poden dir coses. Al twitter, com que son curtetes, les dic molt sovint. El que us deia: pura mandra!</font></div><div> </div><div><font face="Arial"><br />Ara a veure si després d'aquesta auto-confessió m'estaré sis mesos més sense escriure... o sis anys, qui sap!</font></div><font face="Arial"></font><p align="left"> </p><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div></div></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-59208534600735235342011-04-21T19:32:00.004+01:002011-04-22T12:32:48.420+01:00T'estimo, Rosa...<span style="font-family:verdana;"><em>Col.laboració al 202 Joc Literari del blog "<a href="http://jmtibau.blogspot.com/2011/04/202e-joc-literari.html">Tens un racó dalt del món</a>" </em></span><br /><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 381px; DISPLAY: block; HEIGHT: 273px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598107520201897858" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3KwLNeKqhfVDJpUjXm6q_-oYKt3d-L_XVmMVkDUJXG8q1I5d1eIYRi8MWo0JMpRv1KkdViysjb9Q6Tb39ElazL9_GZHT_WK-UAj_FTHHFy3FuDoHn5HbGhahpRrb30GTSdCIj1rNYhAW/s320/sant_jordi_rosa_llibre.jpg" /><br /><br /><br /><p><span style="font-family:verdana;"></span></p><br /><br /><p><span style="font-family:verdana;">Avui l'havien tret al carrer. Havia sentit que era la Diada de Sant Jordi, i l'amo de la llibreria l'estava exposant a ell, i a molts dels seus companys, en un taulell fora al carrer. S'hi estava bé allà. Molt millor que a la fosca estanteria habitual. Feia sol, i la llum li sentava bé als colors de la seva portada, verds i vermells llampants.</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">A mig matí la va veure. Just a l'altra banda de la Rambla Catalunya. Unes noies cuidaven una paradeta de roses. Totes les flors estaven guarnides amb amor i cura, però Ella era única. Roja, grossa i amb uns plecs i corbes únics. En va quedar enamorat a primera vista.</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">Va estar hores i hores contemplant-la embadalit. Sospitava que ella també l'havia vist, perquè com més la mirava ella més s'estarrufava i lluïa amb la llum del Sol.</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">De cop i volta, unes mans joves l'agafaren. "Aquest llibre quant val?" va sentir. Era una veu de noia, molt musical i bonica. Al cap d'una estona va veure que l'anaven a embolicar per regal. Va donar una darrera ullada a la Rosa, amb melangia, sabia que allò era un darrer adéu. "T'estimo, Rosa", va pensar amb totes les seves forces.</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">Unes hores després, unes mans fortes i joves obrien el seu embolcall. "Oh, gràcies. És just el llibre que volia. Ets un encant", va sentir. El van acaronar, van fullejar les seves pàgines i el van deixar un moment sobre una tauleta...</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">...llavors la va veure. Allà, dins d'un bonic gerro de vidre fumat, esplèndida, més brillant que unes hores abans al carrer. Era la Rosa! Va sentir la veu de la noia: "Amb la rosa tan preciosa que m'has comprat t'havia de comprar un bon llibre, no?" Si hagués tingut ulls se li haurien omplert de llàgrimes!</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">Van passar els dies, el noi se'l llegia amb avidesa, i la Rosa s'anava pansint, però ell n'estava igual d'enamorat. Un dia va sentir: "Ja me l'he acabat, esplèndid!" Hi guardaré la rosa a dins com a record d'aquest Sant Jordi.</span></p><br /><br /><p><span style="font-family:Verdana;">I llavors va passar: En un gest d'immens amor, ell va desar la Rosa, encara radiant, dins una de les seves pàgines. Es van fusionar. Van fer l'amor a la manera dels llibres i les roses. I així quedaren per sempre. Fets un de sol, units en l'amor.</span></p><br /><br /><br /><br /><br /><p><span style="font-family:verdana;"></p></span>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-80085637208565198032011-04-17T19:50:00.004+01:002011-04-17T20:24:41.626+01:00Avui seria festa...<span style="font-family:Arial;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK8Yn28rA-siANiRxO3sDtVBzrxU10SlwdTPFmG0netBJrbGwNorWZWkW7CZLDeoIiSUxo-hV__v2vZSZp9I8XpZjAdB5Z2KtNGmekG1YefhkEkUdjkalx2hjpC6sHqXKWRGYMrqYk_ShO/s1600/mare2.bmp"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 228px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596630328113664306" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK8Yn28rA-siANiRxO3sDtVBzrxU10SlwdTPFmG0netBJrbGwNorWZWkW7CZLDeoIiSUxo-hV__v2vZSZp9I8XpZjAdB5Z2KtNGmekG1YefhkEkUdjkalx2hjpC6sHqXKWRGYMrqYk_ShO/s320/mare2.bmp" /></a> <br /><div><span style="font-family:arial;">Avui la mare hagués fet 70 anys. La mare ens va deixar el 3 de Febrer. Després d'uns anys dolents, amb un problema darrere l'altre, l'atàxia, el càncer de pit, el fèmur, les infeccions, i, finalment la metàstasi als pulmons.</span></div><br /><div><span style="font-family:Arial;">Ningú no es mereix una vida així. De petits, la mare sempre ens deia: "Si algun dia sóc una nosa, tanqueu-me en una residència, que no vull molestar ningú". Mai no volia molestar, no volia que ningú es preocupés per ella ni la cuidés. No ho va aconseguir pas. Sobretot el pare, i tots nosaltres, vam estar al seu costat fins el final.</span></div><br /><div><span style="font-family:Arial;">Va deixar moltes coses escrites. Instruccions sobre la cerimònia de l'enterrament (que vam intentar complir</span><span style="font-family:arial;">), instruccions sobre els seus fills, sobre els pares, i deia que ningú no perdés el temps portant-li flors al cementiri (tampoc no li hem fet cas, és clar). Avui l'hi hem portat tots flors.</span></div><br /><div><span style="font-family:Arial;"></span><span style="font-family:arial;">La mare sempre ha estat jove. Sempre va viure envoltada de gent jove, i això es notava. Era mestra d'institut, primer a Badalona, al barri de Sant Roc. Deu-n'hi-dó tirar-se vint anys donant classes a adolescents d'un barri així. I la mare se'ls estimava als alumnes. I ells a ella.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;"></div></span><div><span style="font-family:arial;">Recordo un dia quan jo tenia setze anys. Era festiu només a Barcelona ciutat, però no a Badalona. La mare em va dir: avui vindràs amb mi a l'institut, que els haig de posar un exàmen i tu els vigilaràs (ella no sé què més havia de fer, igual només volia "ensenyar" el seu fill gran). Per a mi era un paperot, anar a un barri com aquell, amb només un any més que els alumnes, i posar-me a vigilar si copiàven...</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">Abans d'arribar em diu: "No siguis massa dur, si copien una miqueta o treuen alguna xuleta fes veure que no ho veus, però després m'ho expliques, eh?". Coi! Vaig pensar, quin xollo de profe que tenen! Quan corregia exàmens a casa, li costava molt suspendre'ls, i si podia els apujava un xic la nota perquè arribessin al cinc.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">Moltíssima gent l'estimava, ho saviem abans i ho hem sabut després. Des d'aquí, després de tres mesos sense gaires forces per escriure, us vull agraïr a tots els que la coneixieu les mostres de condol i d'estima que ens heu demostrat. </span></div><br /><div><span style="font-family:arial;"></span><span style="font-family:arial;">Per molts anys, mare! Aquest any no hem tingut forces per a celebrar-ho tots junts, però tots erem amb tu, com sempre.</span> <span style="font-family:arial;"></span><span style="font-family:arial;"></span></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-27509464717031095362011-01-15T20:34:00.005+01:002011-01-15T21:43:09.238+01:00Dubidubidú, puja a l'avió!!<div><span style="font-family:courier new;"><strong>Dijous 13 de Gener</strong>,</span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>08:30h</strong> Surto de casa camí a l'aeroport. El meu vol a Lisboa surt a un quart de dotze, però m'agrada anar amb temps, que mai se sap què passa amb el trànsit.<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>09:45h</strong> Arribo a l'aeroport del Prat. Tindré temps de fer un cafetó abans d'embarcar<br /><br /></span><span style="font-family:Courier New;"><strong>10:45h</strong> Embarquem. L'avió es de Portugalia. Un avió petit, un Embraer ERJ 145, m'assec en un seient que és a l'hora finestra i passadís</span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div><br /><p align="left"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 272px; DISPLAY: block; HEIGHT: 186px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5562499930439154498" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PrikVR5pNUFv9Ocgfh5oBLfe3CQomWGMtholttCOdK7OoeJor_K9ob0S_V9zNbfTrCCpc2FSw9WkZ4WPDHO5kJKoPkwqiO1O6ChJ426QOaV4DnJHAd6YQU8SGwLbK0BE4Fqt1yOG8jLm/s320/embraer.bmp" /></p><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>11:30h</strong> Ens enlairem cap a Lisboa, amb un quart d'horeta de retard. Acceptable<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>13:30h</strong> <em>(no passo a hora portuguesa, per no liar-vos)</em> Primer intent d'aterrar a Lisboa. La ciutat és coberta per la boira, des de dalt, la imatge és impressionant. Travessem la boira i, en un moment donat, ens tornem a enlairar<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>13:50h</strong> Segon intent. Aquest cop arribo a veure la pista des de la finestra. Literalment estem a 3 metres de tocar al terre, i la comandant no ho veu clar (o s'acollona, com preferiu) i s'enlaira de nou. Ens comuniquen immediatament que aquest model d'avió no pot aterrar sense risc, i que ens encaminem cap a Faro, a esperar "literalment" que escampi la boira.<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>14:25h</strong> Aterrem a Faro sense problemes. Mira! No hi havia estat mai a Faro! Bonic aeroport. Tiro de blackberry per començar a anul.lar cites a Lisboa. Dinar cancel.lat, reunió de les 16h passada a demà a primera hora. La reunió de les 18h, de moment no la toquem, a veure si hi ha sort<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>15:00h</strong> Ens diuen que en mitja horeta sortirem cap a Lisboa. Creuem els dits!<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>16:10h</strong> Una hora i deu minuts després (mitja horeta portuguesa) ens diuen que marxem. Jo passo de la postura "dret amb el cap encongit" a la postura "assegut amb el cap recte"<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>16:35h</strong> Després d'una nova espera, l'avió s'enlaira cap a Lisboa<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>16:55h</strong> Veig el panorama de Lisboa des de dalt. No ha canviat absolutament res! El cotó fluix té la mateixa pinta. Igual la comandant s'ha envalentonat...<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>17:15h</strong> Aterratge a Lisboa!! Aquest cop sí. En les mateixes condicions de les altres dues vegades, l'avió (o avioneta) ha aterrat. Aplaudiments sonors.<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>17:35h</strong> Pujo al taxi. Arribaré just, i sense dinar, a la reunió de les 18h<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>18:00h</strong> Arribo al meu destí. Viatge d'anada, des de casa al meu destí, 9h30min.</span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>Divendres 14 de Gener</strong>,</span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"><strong>15:15h</strong> Després de tres reunions, la darrera en un dinar, m'acompanyen en cotxe a l'Aeroport de Lisboa. El vol surt a les 17:25, ja sabeu que m'agrada anar amb temps</span></div><br /><div><br /><span style="font-family:courier new;"><strong>15:45h</strong> Em deixen a l'aeroport, m'acomiado. Només entrar veig que el meu vol porta 1 hora de retard. Està clar que aquesta setmana he trepitjat m...<br /><br /><strong>16:30h</strong> Prenc una aigua, xatejo amb els meus fills per avisar a casa que arribaré justet a l'hora de sopar, i espero davant la porta d'embarcament<br /><br /><strong>18:00h</strong> Embarquem. Bé, sembla que avui no hi haurà problemes amb la boira. Anem en un Airbus de la TAP, tres seients per banda, i jo al passadís<br /><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 258px; DISPLAY: block; HEIGHT: 195px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5562507963997479938" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj-RSQWKi1NiVJ5dLha5OI5ndU13GQo6Z7DeKHlmujeMDSsMUEjoev2KUStGEvnqC5vgfN1ueVEOy-Az1bMlAMAT0J6xstQuSi1t6q4I0oxLt-QgXFMqZ_QoajjLAl8NV43H2KGQqhnzq0/s320/airbus.jpg" /><br /><strong>18:30h</strong> El comandant ens anuncia un petit problema tècnic sense importància amb l'aire condicionat de l'avió. Sembla que trigarem una miqueta en marxar</span></div><div><br /><span style="font-family:courier new;"><strong>18:45h</strong> Després d'una visita ràpida de dos tècnics, ens diuen que el problema està solucionat. Cinc minuts després, l'avió comença a rodar cap a la pista d'enlairament<br /><br /><strong>19:00h</strong> Mitja volta, l'avió torna cap al finger</span></div><div><br /><span style="font-family:courier new;"><strong>19:15h</strong> Ens expliquen que no estava arreglat, i que ho han de tornar a revisar. A aquesta hora hauriem d'estar aterrant a Barcelona<br /><br /><strong>19:45h</strong> Després de diverses visites més dels tècnics, ens informen que cal canviar una peça, i que ens l'estan portant. Diuen que serà cosa de 10 minutets (portuguesos, em temo...)<br /><br /><strong>20:15h</strong> Ens diuen que ja han canviat la peça (els 10 minuts portuguesos eren 30), però que ara cal repostar benzina, o querosè, o el que sigui, sembla que amb les voltes que hem donat per l'aeroport ja no queda combustible per a arribar a Barcelona (no sabia que els avions "al ralentí" gastaven tant)<br /><br /><strong>20:40h</strong> Ens diuen que ja hem repostat, que estem a l'espera d'un nou pla de vol per marxar<br /><br /><strong>20:50h</strong> L'assafatu (o assistent de vol) diu dues paraules màgiques "nosh vamosh", amb un accent propi del Bruno Oró imitant al Cristiano al Crackòvia. Sona angelical...<br /><br /><strong>21:05h</strong> Un quart d'hora després del "nosh vamosh" realment l'avió comença a moure's</span></div><div><span style="font-family:Courier New;"><br /></span> </div><div><span style="font-family:courier new;"><strong>21:20h</strong> Tres hores i 55 minuts després de l'hora prevista, l'Airbus de TAP s'enlaira entre la boira portuguesa</span></div><div><br /><span style="font-family:courier new;"><strong>22:45h</strong> Tres hores i 30 minuts després de l'hora prevista aterrem a Barcelona </span><span style="font-family:courier new;"><em>(parèntesi: com pot ser que, quan els interessa, els avions vagin més de pressa del previst? Tenen "hiperespacio", com els jocs dels "asteroides" de quan jo era un crio?)<br /><br /></em><strong>23:15h</strong> Després d'un llarg passeig dins l'avió per les pistes del Prat, per a poder arribar al finger, per si no n'haviem tingut prou, i d'una passejadeta des de la porta més llunyana possible a la sortida, arribo al parking i pujo al cotxe. Cap a casa!<br /><br /></span></div><div> </div><div><span style="font-family:courier new;"><strong>00:00h</strong> Just a la mitjanit, arribo a casa, sense sopar, és clar! Viatge de tornada, des del restaurant de Lisboa a casa: 8h45min.<br /><br />Temps total viatjant: 18 hores i 15 minuts.<br />Temps total de feina: 2 hores Dijous i 5 hores Divendres.<br />M'encanta quan els meus amics em diuen: "Quina sort! Tens una feina on pots viatjar, conèixer món, menjar a restaurants, dormir en hotels...".<br /><br /></span></div><br /><div><span style="font-family:courier new;"></span></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-78358273586222913392010-12-24T21:03:00.002+01:002010-12-24T21:12:44.189+01:00Bon Nadal!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj9Q7k6QsEFw5MD4q-slnoCVwF5nsQtMgv-FcWJY2SG9ULJaXprR9WwNPf5zsl2RxhdHI2mM2K6-UrZVE2eStDppcKNz1qaUxXGSZ_HTLTCODPLUzpZPlwtD7x9H-tAsDDHh5AADT7EMSX/s1600/arbre+nadal.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5554344101360110466" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj9Q7k6QsEFw5MD4q-slnoCVwF5nsQtMgv-FcWJY2SG9ULJaXprR9WwNPf5zsl2RxhdHI2mM2K6-UrZVE2eStDppcKNz1qaUxXGSZ_HTLTCODPLUzpZPlwtD7x9H-tAsDDHh5AADT7EMSX/s320/arbre+nadal.jpg" /></a><br /><div><span style="font-family:courier new;">Un mes de bojos m'ha tingut allunyat del blog fins avui. Feina, feina i més feina... De vegades em pregunto si val la pena.</span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;">Espero aviat poder tornar a escriure amb més regularitat. A casa no hem fet l'arbre de Nadal fins avui, perquè el pare no era mai a casa. </span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;">Us desitjo a tots un molt Bon Nadal. Aprofiteu per a estar amb els qui us estimen i us estimeu, i feu que se n'adonin d'això. Ah! i no us passeu amb els torrons, que vindrà el Sr. Colesterol i ja veureu!</span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div><br /><div></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-10812721955221114682010-11-30T00:02:00.004+01:002010-11-30T00:20:34.695+01:00Maneta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHNvp-mAIZaOCKLRjXRFHb2SmsuHMnNrvYeSupgL4beHro5dn7_t9ZA8FOnTzllubGCWMmce5oQddamhbGtLTxhK3thjicoRQErJWkru_qUIxQRzEjSmaA33IQ-gkUO2BBAeFil_XDroCb/s1600/bar%25C3%25A7a.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5545113830202173810" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHNvp-mAIZaOCKLRjXRFHb2SmsuHMnNrvYeSupgL4beHro5dn7_t9ZA8FOnTzllubGCWMmce5oQddamhbGtLTxhK3thjicoRQErJWkru_qUIxQRzEjSmaA33IQ-gkUO2BBAeFil_XDroCb/s320/bar%25C3%25A7a.jpg" /></a><br /><div><span style="font-family:verdana;"><strong></strong></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"><strong>M</strong>aneta<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>A</strong>brumadora<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>D</strong>avant el<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>R</strong>ealísimo:<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>I</strong>ncreible,<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>D</strong>ivertit.</span> </div><div><br /><span style="font-family:verdana;"><strong>S</strong>om<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>E</strong>ls millors</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;"><strong>Q</strong>ue no<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>U</strong>s<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>E</strong>nganyin els<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>M</strong>adridistes<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>A</strong>rrogants</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;"><strong>M</strong>ai no<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>A</strong>rribaran al<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>N</strong>ivell<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>E</strong>stratosfèric que<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>T</strong>enim<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>A</strong>l nostre club</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;"><strong>A</strong>munt!</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;"><strong>M</strong>ireu un<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>O</strong>nze<br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>U</strong>nic!!</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;"><strong>FORÇA BARÇA!!!</strong></span></div><br /><div></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-83797848193045516822010-11-16T14:52:00.003+01:002010-11-19T16:52:52.554+01:00Jota 2.0<span style="font-family:courier new;"><em>Col.laboració pels <a href="http://jmtibau.blogspot.com/2010/11/181e-joc-literari.html">Jocs literaris </a>del bloc de Jesus M. Tibau<img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 186px; DISPLAY: block; HEIGHT: 185px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5540966618673348594" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAqMlHVrnoXIkR-vsoAyV5j9Lao1jxsAhaG-NgunG-sVDOxwD5dJQvE09NlcuSlnJjgYaotPhW56aPrwEpTJrfWVPgoxiT1C2kJwch5jJnbX7KvGQm3R2AHrLB7zWdMVHH33BtQaLB02xy/s320/icones20.jpg" /></em></span><br /><span style="font-family:courier new;">Sona estrany cantar una jota<br />parlant de tecnologia,<br />però és que jo m'hi dedico;<br />és el pa de cada dia.<br />Una vida "dos punt zero"<br />és el que a tots ens caldria.</span><br /><p><span style="font-family:courier new;">Quan em llevo pel matí<br />i ja m'he passat l'esponja<br />el meu Facebook en reviso<br />mentre em faig el suc de taronja:<br />tinc trenta sol.licituds<br />una d'elles d'una monja.</span><br /></p><p><span style="font-family:courier new;">Després vaig a treballar<br />i quatre coses Twittejo<br />des de dalt de l'autobús,<br />deu ser per això que em marejo!<br />i em reviso els meus emails<br />mentre pels carrers passejo.</span><br /></p><p><span style="font-family:courier new;">A la feina amb el Youtube<br />veig uns quants videos del dia<br />i per fer passar l'estona<br />l'I-tunes em fa companyia,<br />el Tuenti i l'Spotify<br />m'entretenen al migdia.</span><br /></p><p><span style="font-family:courier new;">Aprofitant-me del Google<br />encarrego japonès,<br />compro un vestit a l'Ebay<br />dono classes de xinès,<br />faig un tomb virtual per Londres:<br />com treballar no hi ha res!</span></p><p><span style="font-family:courier new;">Al vespre quan soc a casa<br />veig una peli a Internet<br />faig un escrit al meu Blog<br />i deixo el correu ben net.<br />Una vida "dos punt zero",<br />i ara penso...Estic solet?<br /></span></p>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-12700485844784932902010-11-11T18:04:00.004+01:002010-11-11T18:20:01.482+01:00L'estiuet<span style="font-family:courier new;">Avui és el meu sant. La veritat és que a casa no hi creiem gaire en això de les onomàstiques, però sempre les hem celebrat: un detallet (evidentment, més "petit" que el de l'aniversari o el de Nadal i Reis), uns petonets i un somriure.</span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;"></span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;">Avui dia molts nens es diuen Martí, inclús Martina, i molts pares i mares se'n recorden del meu sant gràcies als seus petits. Quan jo era petit gairebé no n'hi havia de Martins, era un nom no gaire de moda (sonava a "l'avi Martí", o "l'oncle Martí"). Quan em preguntaven el nom i el deia, sempre m'havia de sentir: "No, el cognom no, el nom, el nom..."</span><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 226px; DISPLAY: block; HEIGHT: 171px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538341471062123330" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrKz54zrGX92DFAF5x1gxOG-C44mFF3KG6yirDyYPGyHXfbsXEtxEfpIJqIYie5qp5IOwKqIDp-0a7L2K-ly1vqIDsQL5zfQMaQ0MnOi52MabW2VElMp0NvY33v8RWfw8lGJstnTe75Wau/s320/Estiuet.gif" /><br /><span style="font-family:Courier New;"></span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;">Això sí, gairebé tothom se'n recorda de l'estiuet, i en Mauri i en Molina ens ajuden cada any a recordar-lo. Potser en Mauri recorda com de petit jugava a l'escala de casa amb el seu veí Martí. No deu saver pas què se n'ha fet de'n Martí... Jo sí sé que se n'ha fet de'n Francesc.</span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;"></span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;">I no em podeu negar que l'estiuet cada any compleix, eh? Heu vist quin solet aquesta setmana? Sí, ja sé que ahir al vespre plovia a alguns indrets, però en general, l'estiuet no falla. Fins i tot, avui he llegit algun missatge de felicitació: "Felicitats, estiuet!" (gràcies guapa, m'ha agradat molt)</span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;"></span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;">Això sí, diuen que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, i a mi m'arriba cada any,... dec ser molt marrano!!</span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;"></span>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-66257755824146521272010-10-31T11:53:00.003+01:002010-10-31T12:27:26.383+01:00No vull cadira!<em> (Participació al </em><a href="http://jmtibau.blogspot.com/2010/10/177e-joc-literari.html"><em>177 Joc Literàri de'n Tibau</em></a><em>)</em><br /><p><em><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 218px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534161842834374450" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJHga1_9IUUB83Aed2vgf1ZCpsxktjoxgN7_sG5Er0hNyE4MnA8PZxx8rFg57SJ7sQSBnUdAeZQ0cS0G0PZLlizGDUoriEUXggMoX9q7l-PyAwGcD1Z0RrAkUP8-TjaFDqSxAA53FtZ_9A/s320/cadira_al_riu.jpg" /></em></p><p><span style="font-family:courier new;">Vam baixar junts al pantà. Vaig insistir molt. "Baixa amb mi! M'ajudaràs a mirar!". Li va costar, i al final claudicà. Un cop a la vora, tocant l'aigua, vaig ajuntar cadira amb cadira. "Mira! Tan clar com ahir! Un núvol horrorós tapant la llum! No hi ha Sol!". "Barrut! Gran notícia això? Vaig cap a casa. Mira núvols tú sol!"<br /><br />"No marxis!" Vaig dir. "No vull mirar-ho tot sol. Tinc por! No hi ha llum...". Tant li fa, va pujar cap a casa i allá, jo sol, contra un nuvolot grandiós i gris. Vaig agafar l'altra cadira, posant-la davant i amunt. "Si vols sopar, busca algú altri, nuvolot!" S'atansava molt a mi, i, amb força, la cadira va anar a parar al pantà. Cap a avall, morta. Li va costar la vida, pobra cadira! "Marxa, nuvolot! i no tornis mai!"<br /></span></p>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-68322692493640005732010-10-26T13:51:00.003+01:002010-10-26T14:06:21.896+01:00Amics?<div><span style="font-family:verdana;">Soc un usuari regular de Facebook. No m'hi dedico massa, però suposo que es pot considerar que supero a la mitjana pel que fa a dedicació, sobretot en vista de la quantitat d'usuaris que es limiten a obrir un perfil i deixar que els felicitin pel seu aniversari.</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;">Facebook és, evidentment, un fenòmen que es pot estudiar per moltíssimes bandes. Les xarxes socials, el trenca-parelles (amb retrobaments amb antigues novietes de l'EGB), la seguretat pels adolescents o pels no tant adolescents. la privacitat,... Jo crec que en general és bo (si no, no hi seria), però que tot cal prendre-s'ho amb la deguda mesura.</span></div><br /><div></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 217px; DISPLAY: block; HEIGHT: 181px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5532339818723622722" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhevZ3vC4AxjISZsxx0P27_9-8JWIF-A7vJjF35-B_VUlhoUzhJCnNw16wpOo8SQxeDDMT6SRup_cU2PrOwWj9CxO8W6P1n0vcgvosexiU0_Zsg_tk0hUkWrG6RjJdEYILCjNcOizbDG3DA/s320/amics.jpg" /><br /><div><span style="font-family:Verdana;">Un dels fets que em té al.lucinat és el dels "amics". Jo tinc 373 "amics" al facebook. Avui m'ho he estat mirant. D'aquests, només tinc tracte regular, fora de Facebook amb 71; amb 279 hi tinc tracte molt esporàdic, o fa una pila d'anys que no ens veiem; a 14 no els he saludat en persona mai, i 9 són entitats i no persones. Només el 19% dels meus "amics" de facebook són gent amb qui tracto de tant en tant. I si ho miro des d'una altra banda, només uns 25 ó 30 són o han estat veritables amics en algun moment (i segurament seguirien essent-ho si ens ho proposéssim).</span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;">El meu fill Marc té més de mil "amics" al facebook. Com pot ser? De vegades li ho pregunto: Però ja els coneixes a tots? Em diu que no a tots, però que "sap qui són tots". Almenys no es fa "amic" d'autèntics desconeguts, tots sembla que són "amics d'amics", però és impossible conèixer prou bé més de mil persones com per que siguin "amics" teus als 16 anys, no creieu? I la feinada que deu donar? Perquè mots dels meus "amics" són carrosses com jo a qui això de la societat 2.0 i les xarxes socials ja els agafen de tornada (els que deia al principi, i que es limiten a rebre felicitacions d'aniversari), però als 16 anys, tothom és actiu en les xarxes socials! Quant de temps li treu al meu fill simplement atendre totes les peticions que els seus més de mil amics generen...</span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;">M'estimo més no pensar-ho. De moment, les notes van bé</span></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-75062567834760423642010-10-08T17:14:00.003+01:002010-10-08T17:52:38.701+01:00Santi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqEBeM3vIr3m6z5fdCmj3_rzZe17mShGMvmVE92wbyLbSJbFOBbv34lwGpdvoTkYxOm7lrJH40YePn247ThCFulmlidiRr1zl1HLv0VRwnVr5ZvuPATWnFpcbESaDstbvxgmqFys2vhrzt/s1600/Cibeles.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 217px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525718371043685842" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqEBeM3vIr3m6z5fdCmj3_rzZe17mShGMvmVE92wbyLbSJbFOBbv34lwGpdvoTkYxOm7lrJH40YePn247ThCFulmlidiRr1zl1HLv0VRwnVr5ZvuPATWnFpcbESaDstbvxgmqFys2vhrzt/s320/Cibeles.jpg" /></a><br /><div>En Santi és un bon amic meu de Madrid. El pobre és del Real Madrid i molt de dretes. No en té cap culpa: resulta que això és el normal allà on viu ell. A ell, i a tots els bons amics que tinc fora de Catalunya, vull dedicar aquest post.</div><br /><div></div><br /><div><em>Santi es un buen amigo mío de Madrid. El pobre es del Real Madrid y muy de derechas. No tiene ninguna culpa: resulta que esto es normal allí donde él vive. A él, y a todos los buenos amigos que tengo fuera de Catalunya, quiero dedicar este post.</em></div><br /><div><em></em></div><br /><div>L'altre dia vaig veure en Santi. "-<em>Me gustaría poder leer tu blog</em>", em va dir, "<em>-pero está en catalán y no entiendo nada"</em>. Cony! vaig pensar, té raó. "-<em>Has probado el Google Translator?"</em>, li vaig dir, "<em>-dicen que va bastante bien...",</em> i em va dir que ho probaria.</div><br /><div></div><br /><div><em>El otro día vi a Santi. "-Me gustaría poder leer tu blog", me dijo, "-pero está en catalán y no entiendo nada". Coño! pensé, tiene razón. "-Has probado el Google Translator?", le dije, "-dicen que va bastante bien...", y me dijo que lo probaría.</em></div><br /><div><em></em></div><br /><div>Mireu: jo soc un català "viatjat", he viscut uns quants anys a Madrid, i em considero un ciutadà del món. Crec que soc capaç d'entendre, encara que de vegades costi, tant a un independentista català radical com a un nacionalista espanyol encarransit. I crec que el problema principal entre els nostres pobles és el desconeixement l'un de l'altre. Ara bé: la meva llengua pròpia és el català. Vaig créixer en una societat que m'obligava a canviar de llengua a l'escola. Jo sortia de classe, on parlava castellà amb tots els meus amics, tornava cap a casa amb el meu amic Santi (no el de Madrid, un altre Santi), i als 50 metres de l'escola canviàvem el xip i passavem a enraonar en català, quan els mestres i els companys ja no ens podien sentir.</div><br /><div></div><br /><div><em>Mirad: yo soy un catalán "viajado", he vivido unos cuantos años en Madrid, y me considero un ciudadano del mundo. Creo que soy capaz de entender, aunque a veces cueste, tanto a un independentista catalán radical como a un nacionalista español empedernido. Y creo que el problema principal entre nuestros pueblos es el desconocimiento el uno del otro. Ahora bien: mi lengua propia es el catalán. Crecí en una sociedad que me obligaba a cambiar de lengua en la escuela. Yo salía de clase, donde hablaba castellano con todos mis amigos, volvía a casa con mi amigo Santi (no el de Madrid, otro Santi), y a los 50 metros de la escuela cambiábamos el chip y pasábamos a hablar en catalán, cuando los profes y los compañeros ya no podían oirnos.</em></div><br /><div><em></em></div><br /><div>Aquestes són coses que marquen, i fan que estimi molt la meva llengua. I per sort, a diferència de molta gent de la meva generació, m'expresso en català almenys igual de bé que en castellà, i si puc triar m'estimo més llegir un llibre o veure una película en català que en castellà. No sé explicar-ho, però em costa menys, i ho puc fer més "meu". Aquestes són les coses que entenc que costin de comprendre a gent que no viu entre nosaltres, com en Santi.</div><br /><div></div><br /><div><em>Estas son cosas que marcan, y hacen que quiera mucho a mi lengua. Y por suerte, a diferencia de mucha gente de mi generación, me expreso en catalán al menos igual de bien que en castellano, y si puedo escoger prefiero leer un libro o ver una película en catalán antes que en castellano. No sé explicarlo pero me cuesta menos, y lo puedo hacer más "mío". Estas son las cosas que entiendo que cuesten de comprender a gente que no vive entre nosotros, como Santi.</em></div><br /><div><em></em></div><br /><div>Per això aquest blog és, i seguirà sent, en català. Santi: sento que et costi, però és el meu blog, reflexa coses de mi que em surten millor en la meva llengua. És més: encara que siguis mig-fatxa i del Real Madrid, estic segur que tu també m'entens, i que la nostra amistat està per sobre de tot això. Encara que, de totes maneres, sempre ens quedarà el Google Translator...</div><br /><div></div><br /><div><em>Por esto este blog es, y seguirá siendo, en catalán. Santi: siento que te cueste, pero es mi blog, refleja cosas de mí que me salen mejor en mi lengua. Es más: aunque seas medio-facha y del Real Madrid, estoy seguro que tú también me entiendes, y que nuestra amistad está por encima de todo esto. Aunque, de todas maneras, siempre nos quedará el Google Translator...</em></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-48569173154769791162010-09-30T15:59:00.004+01:002010-09-30T16:19:52.461+01:00PiquetsAhir vam tenir vaga general. Ves per on, feia anys que no ens hi trobavem. Al meu despatx tothom volia venir a treballar. Treballo en una multinacional, en un polígon industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, en un edifici on hi entren i hi surten camions carregats de mercaderies, en fi, que teniem tots els "números" per tenir merder.<br /><br />Què va passar? Jo a quarts de nou ja era al despatx, i com jo gairebé tothom, perquè vam sortir amb temps per si de cas, molta gent que ve en transport públic es va organitzar per ajuntar-se tres o quatre per cotxe, els que venen en moto van aparcar la moto dins, es van organitzar entrades d'emergència al despatx, per si els piquets bloquejàven l'entrada, es va recomanar als executius que deixessin el vestit i la corbata a l'armari (per si de cas) i vaig anar a treballar en texans (de fet, jo ja fa temps que he deixat la corbata a l'armari, però tant com per anar amb texans...)<br /><br />Jo, els únics piquets que vaig veure va ser per la tele al vespre, i sembla ser que qui la va liar grossa no van ser ni treballadors ni sindicalistes, sinò la panda de brètols de sempre, que tant els val si hi ha vaga com si el Barça guanya la lliga: la qüestió és liar-la.<br /><br />Després tinc amics que m'han explicat que, segons on, sí hi havia piquets, i que molts, guiats per l'afany que la vaga tingui èxit, no deixaven entrar a la feina a gent que volia treballar.<br /><br />Anem a veure: la llei de piquets és de l'any 1977, és a dir, ve de quan l'amic Paquillo ens va deixar tranquils d'una vegada. En aquella època calia animar als treballadors de les empreses a tenir nassos per plantar cara als empresaris, i els piquets tenien tot el sentit del món. Eren grups de treballadors que ajudaven a poder fer vaga a gent que temia conseqüències si prenien la iniciativa. Fins aquí molt bé.<br /><br />Avui en dia, en un món 2.0, amb Twiters i Facebooks per tot arreu, i una o dues generacions després, qui vol fer vaga fa vaga, i no cal liar la troca. Els piquets (que normalment d'informatius en tenen molt poc) ja no ténen el paper que tenien fa trenta o quaranta anys. Ho sento, però a mi em semblen més uns elements de coacció que de convicció.<br /><br />Al final haurem de fer com aquests argentins, que van decidir fer piquets contra els piquets.<br /><br /><p align="left"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5522725724897546226" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkeoT9JpXcgj4hjhylwCeXNxTwTxUYMKCMssHyQ4Vwocx9-TeoGECimnpaUyp-mpEl2fTiKnQ6hff1Mht1dyy1ws10Gsfi595CqxSYSLVsZ4ANhvSFZ21qv-pZ8kYohmbkfrgHKstZSwe/s320/piquetes.jpg" /></p>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-40114555171380381802010-09-24T09:10:00.003+01:002010-09-24T09:32:44.376+01:00Somiem?<em>Participació al </em><a href="http://jmtibau.blogspot.com/2010/09/173e-joc-literari.html"><em>173è Joc Literari </em></a><em>del blog "</em><a href="http://jmtibau.blogspot.com/"><em>Tens un racó dalt del món</em></a><em>", de Jesús Maria Tibau</em><br /><br />Els nens somien, somien molt, i tenen una gran sort: saben somiar desperts. N'hi ha que somien truites, llops, sirenes o partits de futbol; però el millor de tot és que saben que allò que somien és veritat, no com nosaltres els grans, que ens pensem que tot és fruit d'una estranya imaginació que se'ns desperta quan som al llit.<br /><br />No és que "s'ho creguin", no, no: SABEN que és cert, i si els grans no ens ho volem creure és problema nostre.<br /><br />De veritat no us agradaria deixar de ser gran, i tenir aquesta meravellosa capacitat de veure que les coses poden ser màgiques? Hauriem d'anar tots, almenys un cop de tant en tant, a la fantàstica escola dels somiatruites de l'Albert. Potser ens ajudaria a adonar-nos que, malgrat tot, les coses no son tan complicades com semblen.<br /><br /><object style="WIDTH: 410px; HEIGHT: 320px" width="410" height="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/LW-14lGFaos?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/LW-14lGFaos?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-73150103133661815342010-09-15T15:31:00.003+01:002010-09-15T15:42:08.732+01:00Avui tots callats<div><span style="font-family:courier new;">Ahir Dimecres vaig anar a Madrid. Avui en torno. Difícil viatge aquest després d'una derrota del Barça. Ahir en vaig haver d'escoltar de tots colors: Que si els "Culés" ara som "Her-Culés", que si darrerament estic fet un Hércules, ...</span></div><div> </div><div> </div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 90px; DISPLAY: block; HEIGHT: 113px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517150116122218370" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgAgoiYA__bFXenJeRqRjEIio9_CVFNKEbXmlhyphenhyphenclc90YVTO-x-6wuHgu8_PSjJ-y-1tlYDqOD9OVf8dQ3CKPGZd0BZD2-fDq7Syt2xDJW9HzogCpQLvu4M_kUTVLAicwY-T8LKXj0JWr8/s320/Logo%2520Hercules.gif" /><br /><div><span style="font-family:Courier New;">Al vespre, victòria rotunda a la Champions, i avui, aquells mateixos, tots callats! Ni un comentari, no en saben res de res, i l'Hércules sembla que encara és un equip de segona i no juga la lliga. Això sí: tots ben callats, no sigui cas que avui sigui jo el que rigui.</span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;">Només un amic de l'Atleti, que m'ha felicitat i m'ha agraït que ahir gastessim tots els gols de la setmana. Serà veritat?</span></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-3686357062483226362010-09-13T18:14:00.003+01:002010-09-13T18:31:20.852+01:00Low Cost<div>A primers d'Octubre marxo de viatge de negocis cap a una bonica ciutat europea. He estat mirant opcions i resulta que la millor opció és una companyia "low-cost", que surt del Prat i em deixa en un segon aeroport, un xic més lluny de la ciutat en qüestió.</div><br /><div>Quan he anat a emetre el bitllet m'ha preguntat si penso facturar maleta. La veritat és que encara no ho havia decidit, perquè haig de passar allà dues nits, i aquesta és una d'aquelles coses que m'agrada decidir a darrera hora: quan sé el fred que farà, si haig d'anar d'esport o amb vestit i corbata, etc. Bé, he hagut de decidir-ho depressa i corrents perquè la tarifa canviava i he decidit que m'arrisco i duré només maleta de mà.</div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 217px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5516451693807239506" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5jgD0kyzSwAG8dxjGoUNl1d8L6zogIWbDQ5SI3uqhv6bNwKjuEZB4dK0cGzJIq4UzcEbz_GLQf0-428A8zUQzQ7P3wakEkUMcqwX9tkFT4ZBZuLvlIzVusdLYaoNQu9M8mY2ygaVdtSSK/s320/lowcost.jpg" /><br /><div>Quan ja creia que havia acabat, m'ha preguntat si volia comprar l'opció "speedy boarding". Collons! Sona un pèl agressiu, però m'he informat convenientment, i resulta que, per uns 9 Euros per trajecte, et dóna l'opció de "colar-te" i embarcar el primer, i així pots triar lloc, i col.locar l'equipatge abans que ningú. De cop m'he imaginat la resta de la gent. fent cua a la porta d'embarcament, mirant-me amb cara d'odi: "-Mira aquest enxufat! Colant-se pel morro, i jo porto mitja hora fent cua davant la porta...!"</div><br /><div>Què faig? El bitllet val més de 200 Euros anar i tornar (low cost? On el veuen el "low"?), per 18 "cotxinos" Euros tinc el privilegi de col.locar la maleta sense problemes i triar el seient que vull,... I a la merda amb les cares dels ciutadans de a peu que realment han expremut el low cost fins al final. Endevineu què he fet?</div><br /><div>Doncs sí, ja us explicaré el què se sent veient més de cent persones amb ulls d'odi. Crec que faré veure que parlo pel mòbil...</div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-68632301959588351952010-09-11T20:37:00.003+01:002010-09-11T20:58:07.465+01:00Celebrant la derrota<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiErJDvLsaw6JaHm-IX2yGWZ5auHa4FBQcn29dAXNIO_UilRvN6vOr-TFY9bsI16PC4z959mfaSLDToqBbPeyV4uQ4L2-chPP8y4zSj1nQKjIHLbFDpYDqCYaTrW80VFMkzDX2z-Irh-Nv0/s1600/Icona_bandera_Catalunya.png"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 128px; DISPLAY: block; HEIGHT: 128px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515747315342226002" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiErJDvLsaw6JaHm-IX2yGWZ5auHa4FBQcn29dAXNIO_UilRvN6vOr-TFY9bsI16PC4z959mfaSLDToqBbPeyV4uQ4L2-chPP8y4zSj1nQKjIHLbFDpYDqCYaTrW80VFMkzDX2z-Irh-Nv0/s320/Icona_bandera_Catalunya.png" /></a><br /><div><span style="font-family:courier new;">Avui és 11 de Setembre, la nostra Diada Nacional. Catalunya és un país complexe, un ha d'anar sempre explicant-se, i us ho diu algú que viatja força pel món. Que a Espanya no ens entenen està clar, però us asseguro que a molta gent de fora de l'estat, això de ser una nació, voler mantenir l'idioma propi i la personalitat com a país també els costa de païr.</span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;">I ja quan els dius que l'11 de Setembre celebrem una derrota, de fa gairebé 300 anys, encara ho entenen menys. He arribat a sentir suggerències de gent de fora, dient que potser caldria canviar-ho de dia, perquè "no queda bé" celebrar res el tràgic dia de l'atemptat a les torres bessones. Que, total, si celebrem una derrota no hauria d'importat buscar una altra data més oportuna. </span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Courier New;">I, per cert, quin dia millor que avui per què el Barça es solidaritzés amb tots els catalans, que celebrem derrotes, i perdés contra l'Hércules al Camp Nou. Sí senyor! Ara tots a Canaletes a celebrar-ho!!</span></div>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-53554300858712679862010-09-07T12:21:00.005+01:002010-09-07T12:47:12.531+01:00Bojan<img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 154px; DISPLAY: block; HEIGHT: 153px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514131524541852210" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvbIVCcgKCDeSL-mXSPhTjuQTP92kADmK8BPLj9jSiM00BdNghTWZVetjrgsmrJN8WSrE5sBDn8wWhX94o7QBX10RI-wCS50FBDuegXWMG1x04IbCrFWPAfsp5jvESaQCROkGo4qWoaVpH/s320/Bojan.jpg" /><br /><br /><span style="font-family:courier new;">Tots coneixem en Bojan. És un "Bon Jan" (disculpeu el joc de paraules fácil) de Linyola que la toca molt bé (la pilota), i de tant en tant ens dona una alegria als culers en forma de golet.</span><br /><br /><span style="font-family:Courier New;">En Bojan és un "rara avis". Poques vegades en els darrers 50 anys el planter de can Barça ens havia donat un golejador amb qualitat suficient per quedar-se a la primera plantilla, exceptuant l'astre Messi, al que cal donar de menjar apart. Teniem grans defenses, migcampistes, i darrerament fins i tot porters, però el davanter de casa se'ns resistia.</span><br /><p><span style="font-family:courier new;">L'altre dia, en Bojan em va sorprendre. Vaig sentir-lo fent unes declaracions que fugien dels tòpics aburrits als que tots estem acostumats en els jugadors de futbol. Li preguntaven què pensava del seu paper a l'equip ara que no hi era l'Ibrahimovic. Tots esperàvem una resposta del tipus "- És una pena per l'equip", o " -La qualitat és tan alta que ens haurem de guanyar el lloc igualment", i va el nano i solta:</span></p><p><span style="font-family:courier new;">"-El bo es que ara hi haurà els mateixos minuts a repartir entre un menys"</span></p><p><span style="font-family:courier new;">Sí senyor! "Ole tus h..." (com dirien a l'altra banda de l'AVE). Tothom pensaria el mateix al seu lloc, és clar que sí! I per què anar soltant tòpics estúpids que no porten a res? En Bojan, el xaval de 20 anys acabats de fer que triomfarà segur al Barça, va dir realment el què pensava. I potser es va quedar curt i tot.</span></p><p><span style="font-family:courier new;">Felicitats, Bojan. Sé que segurament no llegiràs mai això, pero vull que quedi constància d'un fet, al que tampoc els mitjans sembla que hagin donat més rellevància. Per cert, com se t'acut canviar al número 9? Ara que per fi havia aconseguit una samarreta amb el teu nom i l'11, signada per tu, per la meva filla Maria, vas i et canvies de número... No home no! Això s'avisa! La Maria ja m'està preguntant si els números de les samarretes es poden "descosir"...<br /></p></span><br /><br /><span style="font-family:courier new;"></span>Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1009755219932029647.post-79434000137726034472010-09-04T12:10:00.004+01:002010-09-07T15:39:33.498+01:00Deures!Avui som 4 de Setembre. D'aquí a tres dies els nanos comencen a l'institut.<br /><br /><br /><br />Fa exactament 78 dies que disfruten de vacances, cosa que trobo normal, i em sembla molt bé que el 7 de Setembre ja tornin al "cole" (per què no el 6??).<br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 272px; DISPLAY: block; HEIGHT: 185px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513019108082171986" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht4NG5I1CPT2LTKLhu3xIddLAkIiT_QkbwhISET7blj7jWlc7kdtSG1tTqaKN0qxDumyaedluEqm1TqvxymxWln15SIgeRwPgFLec7-kf0493OYCnQJtdpQ6d1bX_QMG3lIYnA2FuKlkM5/s320/deures.jpg" /><br /><br /><br />Bé, al que anava, resulta que avui, Dissabte, els tinc als dos: Marc (16) i Maria (14), fent deures a corre-cuita per tenir-los acabats de cara al dia 7. Els he dit que per a poder sortir aquest cap de setmana han d'estar acabats. No vegis com volen les pàgines! Les calculadores treuen fum! 78 dies tocant-se els respectius "collonets" i "ovariets" i ara tot són presses.<br /><br /><br /><br />I diràs: "Es que com a pares haurieu d'haver organitzat la cosa i que anessin fent una mica cada setmana!"... Impossible! Creieu que no ho hem intentat? -"Papa, no siguis friki! Tenim temps! L'Aina i la Paula tampoc ho fan i els seus pares no diuen res!"<br /><br /><br /><br /><br />Ara veurem si la contrarrellotge d'avui (riu-te'n tu de la Vuelta a Espanya) dona o no els seus fruits. Aquí els tinc als dos, treient fum per les orelles...<br /><br /><br /><br />...això si, amb mi al costat, perquè no se'n recorden de com es feia això del mínim comú múltiple. És clar, 78 dies són molts dies... I jo que deu fer 10.000 dies que no ho estudiava, me n'haig de recordar, és clar.Martíhttp://www.blogger.com/profile/16694086803401518761noreply@blogger.com3