Maneta

Maneta
Abrumadora
Davant el
Realísimo:
Increible,
Divertit.

Som
Els millors

Que no
Us
Enganyin els
Madridistes
Arrogants

Mai no
Arribaran al
Nivell
Estratosfèric que
Tenim
Al nostre club

Amunt!

Mireu un
Onze
Unic!!

FORÇA BARÇA!!!

Jota 2.0

Col.laboració pels Jocs literaris del bloc de Jesus M. Tibau
Sona estrany cantar una jota
parlant de tecnologia,
però és que jo m'hi dedico;
és el pa de cada dia.
Una vida "dos punt zero"
és el que a tots ens caldria.

Quan em llevo pel matí
i ja m'he passat l'esponja
el meu Facebook en reviso
mentre em faig el suc de taronja:
tinc trenta sol.licituds
una d'elles d'una monja.

Després vaig a treballar
i quatre coses Twittejo
des de dalt de l'autobús,
deu ser per això que em marejo!
i em reviso els meus emails
mentre pels carrers passejo.

A la feina amb el Youtube
veig uns quants videos del dia
i per fer passar l'estona
l'I-tunes em fa companyia,
el Tuenti i l'Spotify
m'entretenen al migdia.

Aprofitant-me del Google
encarrego japonès,
compro un vestit a l'Ebay
dono classes de xinès,
faig un tomb virtual per Londres:
com treballar no hi ha res!

Al vespre quan soc a casa
veig una peli a Internet
faig un escrit al meu Blog
i deixo el correu ben net.
Una vida "dos punt zero",
i ara penso...Estic solet?

L'estiuet

Avui és el meu sant. La veritat és que a casa no hi creiem gaire en això de les onomàstiques, però sempre les hem celebrat: un detallet (evidentment, més "petit" que el de l'aniversari o el de Nadal i Reis), uns petonets i un somriure.



Avui dia molts nens es diuen Martí, inclús Martina, i molts pares i mares se'n recorden del meu sant gràcies als seus petits. Quan jo era petit gairebé no n'hi havia de Martins, era un nom no gaire de moda (sonava a "l'avi Martí", o "l'oncle Martí"). Quan em preguntaven el nom i el deia, sempre m'havia de sentir: "No, el cognom no, el nom, el nom..."



Això sí, gairebé tothom se'n recorda de l'estiuet, i en Mauri i en Molina ens ajuden cada any a recordar-lo. Potser en Mauri recorda com de petit jugava a l'escala de casa amb el seu veí Martí. No deu saver pas què se n'ha fet de'n Martí... Jo sí sé que se n'ha fet de'n Francesc.



I no em podeu negar que l'estiuet cada any compleix, eh? Heu vist quin solet aquesta setmana? Sí, ja sé que ahir al vespre plovia a alguns indrets, però en general, l'estiuet no falla. Fins i tot, avui he llegit algun missatge de felicitació: "Felicitats, estiuet!" (gràcies guapa, m'ha agradat molt)



Això sí, diuen que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, i a mi m'arriba cada any,... dec ser molt marrano!!