Segons la reina d'Anglaterra, 1992 va ésser un Annus Horribilis pel seu regne. Al Març, el seu fill petit es va separar de la díscola Sarah Fergusson després de veure-la en unes fotos en top-less i petonejant-se amb un plebeu. A l'Abril, la seva única filla es va divorciar de'n Mark Phillips. Al Juny, Lady Di publicava el seu famós llibre "Diana, her true story", on explicava un munt d'interioritats. Al Novembre se'ls va calar foc al seu meravellós castell de Windsor, i al Desembre el seu primogènit i la mateixa Lady Di van anunciar la seva separació. Deu n'hi do quin any!!
Tranquils tots! Ara no us diré que 2011 ha estat l'Annus Horribilis del Rei de les Espanyes pel cas Urdangarin, Deu me'n lliuri! Us vull parlar del meu any
A mi sempre m'han agradat més els anys parells que els senars. Vaig néixer al 66, vaig veure la primera lliga del Barça al 74, vaig enamorar-me per primer cop l'any 80, vaig conèixer la meva dona l'any 90, em vaig casar el 92, vaig tenir els meus fills al 94 i 96, vaig començar la meva millor aventura empresarial l'any 2000. 2011, que es senar i nombre primer, no podia ser un bon any...
2011 ha estat un mal any. Molts dels propòsits que un es fa després de prendre el raïm i brindar amb cava s'acaven convertint en realitat i d'altres no. En el meu cas, gairebé res ha funcionat com calia, he perdut primer la mare, i després l'àvia (la vida de vegades canvia l'ordre de les coses de forma injusta), he hagut de fer fora gent que estava fent bé la seva feina (encara que gràcies a això tots els altres encara son amb nosaltres), no m'he aprimat ni un gram (malgrat els bons propòsits), estic més estressat que mai, molts amics i familiars han perdut la feina o estan en condicions pitjors que abans...
He decidit que en aquest post escriuré un decàleg de coses bones que ha tingut aquest any. Diuen que cal mirar la vida en positiu, així que vaig a fer l'esforç:
1) Tinc una dona excepcional. La millor companya i la millor mare.
2) Tinc uns fills dels que puc sentir-me, i em sento, orgullòs. Dues meravelles de persones, que cada dia em fan créixer
3) Tinc una família unida i que s'estima. El pare, sortint-se'n a poc a poc, els germans, cunyats, nebots,...
4) Aquest any he conservat les amistats de debò, i també n'he retrobat alguna que creia perduda
5) He passat un estiu fantàstic, amb unes vacances curtes però intenses, amb els meus
6) El Barça ho guanya tot, i no hi ha qui el pari
7) Tinc feina, molta feina, més que mai. I això, per desgràcia, no tothom pot dir-ho
8) Tinc 966 contactes al LinkedIn, 454 amics al Facebook i 137 seguidors al Twitter. Virtualment, no estic malament...
9) Tinc, de moment, bona salut. Aquest any no he estat malalt ni un dia
10) He tornat a escriure al blog
Això m'ha d'anar bé. Si m'agafa el "baixón" em llegiré aquest decàleg i problema solucionat. A més a més, ara comença un any parell, de nou ple de bons propòsits. Ja només cal dir: "Aquest any sí!!"
Ah! i a tots els que em llegiu, que no me n'oblidi: FELIÇ ANY NOU, que ja era hora de canviar d'any!
8 comentaris:
El millor és no ser supersticiós i pensar que els nombres són capriciosos. :-)
Bon any nou bixest, Martí!
Feliç any nou parell!!! cuenta que tienes un lector más de tu blog, ahora que lo descubro.
salu2
A veure si aquest comentari arriba, doncs és el tercer que escric...Martí, m'ha agradat molt el teu escrit, tens tota la raó, de que aquest any ha estat una merda, espero que tinguis raó i que el proper, al ser parell sigui millor. Està molt bé aixó de buscar les coses positives dins de tot lo dolent, intentaré fer-ho. Un petó molt fort. Mia.
Per molt que busqui no trobo res de bò en aquesta merda d' any, o potser si, només una cosa, he estat més amb tú ,sobretot aquest últim trimestre ,(encara que sigui pel fútbol...).Gràcies per tot Martí...
Gràcies a tots per llegir les meves bajanades. Segur que 2012 ha d'esser un millor any. Abraçades i petons a tots!
Amic Martí, fantàstic com sempre, sobretot perquè m’has ajudat a vèncer el cansament actual gràcies a animar-me a fer el meu propi decàleg. Es que es cansat estar trist! molt esgotador! potser estar trist és sobretot això, esgotador.
Llevar-se aviat, guanyar un salari, estimar la nostra parella, tenir cura dels nostres fills i estar pels amics, procurant no fer mal a ningú... I a canvi no gaire cosa (de vegades sí, però només de vegades), res que no sigui un mínim i potser absurd dret de viure en unes determinades condicions d’estabilitat; sense excessos, però una mica de pau laborar al voltant...
Però ara, cada nit quan vaig a dormir, el meu decàleg aflora i com si d’una brúixola es tractés, em recorda lo afortunada que sóc i un cop més puc tancar els ulls i conciliar el son, recuperant així les forces per seguir lluitant... malgrat l’endemà m’esperi un altre dia trist, amb desànim i angoixa.
“Aquest any SI!”
No deixis d’escriure Martí! Gràcies!!
Una abraçada
Hola Martí,
Sí, per nosaltres el 2011 també ha sigut difícil, o com ho diriem en sentit positiu i en anglès "challenging".
Així que un brindis pel 2012 i que ens porti tot el millor!
Maria Garcia
Publica un comentari a l'entrada