En fi, moltes gràcies als amics del PiT pel detall, totalment inmerescut.
Això m'anima a pensar que no cal que aquest blog creixi, em premien igualment... És broma! Igual això m'engresca a continuar explicant coses. Ja ho veurem!
dilluns, 30 d’agost del 2010
M'han premiat! (i ara...)
Crec que és la primera vegada que un blog inexistent rep un premi.
En fi, moltes gràcies als amics del PiT pel detall, totalment inmerescut.
En fi, moltes gràcies als amics del PiT pel detall, totalment inmerescut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estimat amic:
No sé què li feu al nano els dimecres al vespre que acaba més rebentat que un nyú albí del Montseny després de fer el cim del Kanxenxunga (o com es digui), el sòmines ja dorm amb les ulleres tortes i sepultat per un llibre que fa dies que llegeix, o ho fa veure, hi hi hi...
Et desitjo molta sort i que no trobis pedres pel camí, són les que fan més mal, sobretot si vas en bicicleta i et dóna per fer el jovenet, eeeing?
Àpali, no et puc garantir que passi gaire per aquí, jo, les lletres se'm fan petites i els ulls freguen el límit admissible per a gent de la nostra edat.
Una abraçada doble!
:)
Gràcies Avi! I sobretot, no li digui al nano que li faig la competència, que igual s'emprenya i em treu el premi...
Publica un comentari a l'entrada