Volia felicitar al meu amic (vell amic) Víctor Pàmies, àlies Víctor Parèmies, pel cinquè aniversari del seu blog Raons que rimen.
És realment admirable la tasca de'n Víctor en el món blocaire, i, per un blocaire mandrós i inexistent com jo, sembla impresionant haver estat capaç durant cinc anys de mantenir un promig de dues entrades setmanals i obtenir milers i milers de visites.
Ànims Víctor, que no t'ho diem cada dia, però som molts els que et seguim, no només al Raons que rimen, sino a molts dels teus altres blogs.
2 comentaris:
Amic Martí, no saps quina il·lusió em fa que els meus cinc anys de blog t'hagin animat a escriure el teu segon apunt al blog.
Sí, el segon, perquè hi ha milers de blogs amb un únic escrit inicial que mai va tenir continuïtat. Dos escrits ja marquen una tendència. :-)
I tant de bo, quan jo celebri els meus deu anys de blog (que penso celebrar), gairebé ensems puguem celebrar els teus cinc anys de blog.
Per cert, algun dia hauríem de deixar els blogs i tornar a agafar les guitarres, que tinc els dits molt rovellats. ;-)
Victor,
Tens el dubtós honor de ser la primera persona que comenta a Fent Camí. Enhorabona!
De moment estic engrescat, però ja veurem quan dura...
En Sergi i jo hem recuperat l'agilitat als dits des de fa un anyet. Cada dimecres dediquem unes hores a fer l'animal amb les guitarres. Tot és posar-s'hi!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada