Avui dia molts nens es diuen Martí, inclús Martina, i molts pares i mares se'n recorden del meu sant gràcies als seus petits. Quan jo era petit gairebé no n'hi havia de Martins, era un nom no gaire de moda (sonava a "l'avi Martí", o "l'oncle Martí"). Quan em preguntaven el nom i el deia, sempre m'havia de sentir: "No, el cognom no, el nom, el nom..."
Això sí, gairebé tothom se'n recorda de l'estiuet, i en Mauri i en Molina ens ajuden cada any a recordar-lo. Potser en Mauri recorda com de petit jugava a l'escala de casa amb el seu veí Martí. No deu saver pas què se n'ha fet de'n Martí... Jo sí sé que se n'ha fet de'n Francesc.
I no em podeu negar que l'estiuet cada any compleix, eh? Heu vist quin solet aquesta setmana? Sí, ja sé que ahir al vespre plovia a alguns indrets, però en general, l'estiuet no falla. Fins i tot, avui he llegit algun missatge de felicitació: "Felicitats, estiuet!" (gràcies guapa, m'ha agradat molt)
Això sí, diuen que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, i a mi m'arriba cada any,... dec ser molt marrano!!
3 comentaris:
Felicitats Martí. Vaig pensar de posar-li el teu nom al meu fill, però em quedava un nen cap i cua. Finalment li vam posar Gerard.
Un petó. Adela "Martí"
Felicitats, Martí! El Justo Molinero avui recordava aquests dos mateixos refranys de Sant Martí. Què no en sabeu cap altre? ;-)
Adela, vas fer bé: a mi també m'agrada més Gerard que Martí, i això de Martí al quadrat quedava massa matemàtic ;-)
Víctor, ja en buscaré més dins les teves tropocientasmil parèmies, no ho dubtis! (el link m'ajudarà, és clar...)
Publica un comentari a l'entrada