divendres, 9 de novembre del 2012

Astres alineats

Avui he viscut una d'aquelles experiències en que es parla d'alineació dels astres.

En els darrers 20 anys havia vist només un cop a la Montse. La Montse és una bona amiga de l'adolescència a la que havia perdut de vista fins que "Sant Feisbuc" va aparèixer a les nostres vides. Segur que a tots els que llegiu això, si teniu Feisbuc, us ha passat (i tots en teniu, segur).

Bé, una amiga retrobada, un cafè passatger, un "ens hem de seguir veient", i des de llavors començo a seguir-la a la xarxa i me n'adono que aquella afició dels 16 anys d'escriure poemes ha seguit aflorant, a poc a poc, i ara la Montse, de tant en tant, ens regala als seus amics del Feisbuc poemes i escrits meravellosos.

Bé, tornem al tema dels astres, que me n'estic anant pels dallonses de Úbeda...

Resulta que jo aquesta setmana ha estat a Marsella, a França, i degut a les no gaire bones combinacions i a que m'agrada conduïr, decideixo que hi aniré en cotxe. Tornava a casa avui divendres a la tarda. Abans, només havia estat a Marsella de viatge de fi de curs de segun de BUP (o era de primer?).

I el dia que marxo cap a allà, llegeixo al feisbuc de la Montse que, per primera vegada després de 30 anys, exposa alguns escrits seus al públic, combinats amb gravats de'n Carles Vergés, un fantàstic pintor, al poble de Le Barcarés, al sud de França, just a l'hora que jo estaré passant pel costat, per Perpignan.

Llavors m'ha passat allò (no us ha passat mai?): M'he dit, tanta coïncidència no pot ser casualitat; hi has d'anar: s'han alineat els astres!

Hi he anat, he vist la Montse, i la Tresa, una altra fantàstica vella amiga, i m'ha encantat. Us deixo amb un dels gravats de'n Carles Vergés i el text de la Montse que l'ha inspirat. Ara que això de les trilogies eròtiques està de moda, crec que us agradarà. Felicitats, Montseta!!



 
 
Necessito el teu cos.
Necessito cada plec de la teva pell per sentir que la llengua té una utilitat més unívoca que la parla..
Necessito el teu cos.
Des dels cabells fins la planta dels peus on hi ha tots i cadascun dels punts neuràlgics de les teves entranyes.
Necessito enroscar la meva llengua com ho faria una serp per tot el tronc del teu arbre, resseguir cada nus de l'escorça i endinsar-m'hi f...
ins el tot.
Necessito teu cos.
Sentir-te relliscar amb una lava roent creada del no res i aconseguir, amb el desig més visceral, alliberar-te del món de la culpa.
Necessito el teu cos.
Escoltar els teus sospirs convertir-se en gemecs, fins que, finalment, sigui un prec el que em demani que amb les mans comenci la festa de la vida