Dubidubidú, puja a l'avió!!

Dijous 13 de Gener,

08:30h Surto de casa camí a l'aeroport. El meu vol a Lisboa surt a un quart de dotze, però m'agrada anar amb temps, que mai se sap què passa amb el trànsit.

09:45h Arribo a l'aeroport del Prat. Tindré temps de fer un cafetó abans d'embarcar

10:45h Embarquem. L'avió es de Portugalia. Un avió petit, un Embraer ERJ 145, m'assec en un seient que és a l'hora finestra i passadís

11:30h Ens enlairem cap a Lisboa, amb un quart d'horeta de retard. Acceptable

13:30h (no passo a hora portuguesa, per no liar-vos) Primer intent d'aterrar a Lisboa. La ciutat és coberta per la boira, des de dalt, la imatge és impressionant. Travessem la boira i, en un moment donat, ens tornem a enlairar

13:50h Segon intent. Aquest cop arribo a veure la pista des de la finestra. Literalment estem a 3 metres de tocar al terre, i la comandant no ho veu clar (o s'acollona, com preferiu) i s'enlaira de nou. Ens comuniquen immediatament que aquest model d'avió no pot aterrar sense risc, i que ens encaminem cap a Faro, a esperar "literalment" que escampi la boira.

14:25h Aterrem a Faro sense problemes. Mira! No hi havia estat mai a Faro! Bonic aeroport. Tiro de blackberry per començar a anul.lar cites a Lisboa. Dinar cancel.lat, reunió de les 16h passada a demà a primera hora. La reunió de les 18h, de moment no la toquem, a veure si hi ha sort

15:00h Ens diuen que en mitja horeta sortirem cap a Lisboa. Creuem els dits!

16:10h Una hora i deu minuts després (mitja horeta portuguesa) ens diuen que marxem. Jo passo de la postura "dret amb el cap encongit" a la postura "assegut amb el cap recte"

16:35h Després d'una nova espera, l'avió s'enlaira cap a Lisboa

16:55h Veig el panorama de Lisboa des de dalt. No ha canviat absolutament res! El cotó fluix té la mateixa pinta. Igual la comandant s'ha envalentonat...

17:15h Aterratge a Lisboa!! Aquest cop sí. En les mateixes condicions de les altres dues vegades, l'avió (o avioneta) ha aterrat. Aplaudiments sonors.

17:35h Pujo al taxi. Arribaré just, i sense dinar, a la reunió de les 18h

18:00h Arribo al meu destí. Viatge d'anada, des de casa al meu destí, 9h30min.

Divendres 14 de Gener,

15:15h Després de tres reunions, la darrera en un dinar, m'acompanyen en cotxe a l'Aeroport de Lisboa. El vol surt a les 17:25, ja sabeu que m'agrada anar amb temps

15:45h Em deixen a l'aeroport, m'acomiado. Només entrar veig que el meu vol porta 1 hora de retard. Està clar que aquesta setmana he trepitjat m...

16:30h Prenc una aigua, xatejo amb els meus fills per avisar a casa que arribaré justet a l'hora de sopar, i espero davant la porta d'embarcament

18:00h Embarquem. Bé, sembla que avui no hi haurà problemes amb la boira. Anem en un Airbus de la TAP, tres seients per banda, i jo al passadís


18:30h El comandant ens anuncia un petit problema tècnic sense importància amb l'aire condicionat de l'avió. Sembla que trigarem una miqueta en marxar

18:45h Després d'una visita ràpida de dos tècnics, ens diuen que el problema està solucionat. Cinc minuts després, l'avió comença a rodar cap a la pista d'enlairament

19:00h Mitja volta, l'avió torna cap al finger

19:15h Ens expliquen que no estava arreglat, i que ho han de tornar a revisar. A aquesta hora hauriem d'estar aterrant a Barcelona

19:45h Després de diverses visites més dels tècnics, ens informen que cal canviar una peça, i que ens l'estan portant. Diuen que serà cosa de 10 minutets (portuguesos, em temo...)

20:15h Ens diuen que ja han canviat la peça (els 10 minuts portuguesos eren 30), però que ara cal repostar benzina, o querosè, o el que sigui, sembla que amb les voltes que hem donat per l'aeroport ja no queda combustible per a arribar a Barcelona (no sabia que els avions "al ralentí" gastaven tant)

20:40h Ens diuen que ja hem repostat, que estem a l'espera d'un nou pla de vol per marxar

20:50h L'assafatu (o assistent de vol) diu dues paraules màgiques "nosh vamosh", amb un accent propi del Bruno Oró imitant al Cristiano al Crackòvia. Sona angelical...

21:05h Un quart d'hora després del "nosh vamosh" realment l'avió comença a moure's

21:20h Tres hores i 55 minuts després de l'hora prevista, l'Airbus de TAP s'enlaira entre la boira portuguesa

22:45h Tres hores i 30 minuts després de l'hora prevista aterrem a Barcelona (parèntesi: com pot ser que, quan els interessa, els avions vagin més de pressa del previst? Tenen "hiperespacio", com els jocs dels "asteroides" de quan jo era un crio?)

23:15h Després d'un llarg passeig dins l'avió per les pistes del Prat, per a poder arribar al finger, per si no n'haviem tingut prou, i d'una passejadeta des de la porta més llunyana possible a la sortida, arribo al parking i pujo al cotxe. Cap a casa!

00:00h Just a la mitjanit, arribo a casa, sense sopar, és clar! Viatge de tornada, des del restaurant de Lisboa a casa: 8h45min.

Temps total viatjant: 18 hores i 15 minuts.
Temps total de feina: 2 hores Dijous i 5 hores Divendres.
M'encanta quan els meus amics em diuen: "Quina sort! Tens una feina on pots viatjar, conèixer món, menjar a restaurants, dormir en hotels...".

Bon Nadal!!

Un mes de bojos m'ha tingut allunyat del blog fins avui. Feina, feina i més feina... De vegades em pregunto si val la pena.

Espero aviat poder tornar a escriure amb més regularitat. A casa no hem fet l'arbre de Nadal fins avui, perquè el pare no era mai a casa.

Us desitjo a tots un molt Bon Nadal. Aprofiteu per a estar amb els qui us estimen i us estimeu, i feu que se n'adonin d'això. Ah! i no us passeu amb els torrons, que vindrà el Sr. Colesterol i ja veureu!

Maneta

Maneta
Abrumadora
Davant el
Realísimo:
Increible,
Divertit.

Som
Els millors

Que no
Us
Enganyin els
Madridistes
Arrogants

Mai no
Arribaran al
Nivell
Estratosfèric que
Tenim
Al nostre club

Amunt!

Mireu un
Onze
Unic!!

FORÇA BARÇA!!!

Jota 2.0

Col.laboració pels Jocs literaris del bloc de Jesus M. Tibau
Sona estrany cantar una jota
parlant de tecnologia,
però és que jo m'hi dedico;
és el pa de cada dia.
Una vida "dos punt zero"
és el que a tots ens caldria.

Quan em llevo pel matí
i ja m'he passat l'esponja
el meu Facebook en reviso
mentre em faig el suc de taronja:
tinc trenta sol.licituds
una d'elles d'una monja.

Després vaig a treballar
i quatre coses Twittejo
des de dalt de l'autobús,
deu ser per això que em marejo!
i em reviso els meus emails
mentre pels carrers passejo.

A la feina amb el Youtube
veig uns quants videos del dia
i per fer passar l'estona
l'I-tunes em fa companyia,
el Tuenti i l'Spotify
m'entretenen al migdia.

Aprofitant-me del Google
encarrego japonès,
compro un vestit a l'Ebay
dono classes de xinès,
faig un tomb virtual per Londres:
com treballar no hi ha res!

Al vespre quan soc a casa
veig una peli a Internet
faig un escrit al meu Blog
i deixo el correu ben net.
Una vida "dos punt zero",
i ara penso...Estic solet?

L'estiuet

Avui és el meu sant. La veritat és que a casa no hi creiem gaire en això de les onomàstiques, però sempre les hem celebrat: un detallet (evidentment, més "petit" que el de l'aniversari o el de Nadal i Reis), uns petonets i un somriure.



Avui dia molts nens es diuen Martí, inclús Martina, i molts pares i mares se'n recorden del meu sant gràcies als seus petits. Quan jo era petit gairebé no n'hi havia de Martins, era un nom no gaire de moda (sonava a "l'avi Martí", o "l'oncle Martí"). Quan em preguntaven el nom i el deia, sempre m'havia de sentir: "No, el cognom no, el nom, el nom..."



Això sí, gairebé tothom se'n recorda de l'estiuet, i en Mauri i en Molina ens ajuden cada any a recordar-lo. Potser en Mauri recorda com de petit jugava a l'escala de casa amb el seu veí Martí. No deu saver pas què se n'ha fet de'n Martí... Jo sí sé que se n'ha fet de'n Francesc.



I no em podeu negar que l'estiuet cada any compleix, eh? Heu vist quin solet aquesta setmana? Sí, ja sé que ahir al vespre plovia a alguns indrets, però en general, l'estiuet no falla. Fins i tot, avui he llegit algun missatge de felicitació: "Felicitats, estiuet!" (gràcies guapa, m'ha agradat molt)



Això sí, diuen que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, i a mi m'arriba cada any,... dec ser molt marrano!!

No vull cadira!

(Participació al 177 Joc Literàri de'n Tibau)

Vam baixar junts al pantà. Vaig insistir molt. "Baixa amb mi! M'ajudaràs a mirar!". Li va costar, i al final claudicà. Un cop a la vora, tocant l'aigua, vaig ajuntar cadira amb cadira. "Mira! Tan clar com ahir! Un núvol horrorós tapant la llum! No hi ha Sol!". "Barrut! Gran notícia això? Vaig cap a casa. Mira núvols tú sol!"

"No marxis!" Vaig dir. "No vull mirar-ho tot sol. Tinc por! No hi ha llum...". Tant li fa, va pujar cap a casa i allá, jo sol, contra un nuvolot grandiós i gris. Vaig agafar l'altra cadira, posant-la davant i amunt. "Si vols sopar, busca algú altri, nuvolot!" S'atansava molt a mi, i, amb força, la cadira va anar a parar al pantà. Cap a avall, morta. Li va costar la vida, pobra cadira! "Marxa, nuvolot! i no tornis mai!"

Amics?

Soc un usuari regular de Facebook. No m'hi dedico massa, però suposo que es pot considerar que supero a la mitjana pel que fa a dedicació, sobretot en vista de la quantitat d'usuaris que es limiten a obrir un perfil i deixar que els felicitin pel seu aniversari.

Facebook és, evidentment, un fenòmen que es pot estudiar per moltíssimes bandes. Les xarxes socials, el trenca-parelles (amb retrobaments amb antigues novietes de l'EGB), la seguretat pels adolescents o pels no tant adolescents. la privacitat,... Jo crec que en general és bo (si no, no hi seria), però que tot cal prendre-s'ho amb la deguda mesura.

Un dels fets que em té al.lucinat és el dels "amics". Jo tinc 373 "amics" al facebook. Avui m'ho he estat mirant. D'aquests, només tinc tracte regular, fora de Facebook amb 71; amb 279 hi tinc tracte molt esporàdic, o fa una pila d'anys que no ens veiem; a 14 no els he saludat en persona mai, i 9 són entitats i no persones. Només el 19% dels meus "amics" de facebook són gent amb qui tracto de tant en tant. I si ho miro des d'una altra banda, només uns 25 ó 30 són o han estat veritables amics en algun moment (i segurament seguirien essent-ho si ens ho proposéssim).

El meu fill Marc té més de mil "amics" al facebook. Com pot ser? De vegades li ho pregunto: Però ja els coneixes a tots? Em diu que no a tots, però que "sap qui són tots". Almenys no es fa "amic" d'autèntics desconeguts, tots sembla que són "amics d'amics", però és impossible conèixer prou bé més de mil persones com per que siguin "amics" teus als 16 anys, no creieu? I la feinada que deu donar? Perquè mots dels meus "amics" són carrosses com jo a qui això de la societat 2.0 i les xarxes socials ja els agafen de tornada (els que deia al principi, i que es limiten a rebre felicitacions d'aniversari), però als 16 anys, tothom és actiu en les xarxes socials! Quant de temps li treu al meu fill simplement atendre totes les peticions que els seus més de mil amics generen...

M'estimo més no pensar-ho. De moment, les notes van bé