En Santi és un bon amic meu de Madrid. El pobre és del Real Madrid i molt de dretes. No en té cap culpa: resulta que això és el normal allà on viu ell. A ell, i a tots els bons amics que tinc fora de Catalunya, vull dedicar aquest post.
Santi es un buen amigo mío de Madrid. El pobre es del Real Madrid y muy de derechas. No tiene ninguna culpa: resulta que esto es normal allí donde él vive. A él, y a todos los buenos amigos que tengo fuera de Catalunya, quiero dedicar este post.
L'altre dia vaig veure en Santi. "-Me gustaría poder leer tu blog", em va dir, "-pero está en catalán y no entiendo nada". Cony! vaig pensar, té raó. "-Has probado el Google Translator?", li vaig dir, "-dicen que va bastante bien...", i em va dir que ho probaria.
El otro día vi a Santi. "-Me gustaría poder leer tu blog", me dijo, "-pero está en catalán y no entiendo nada". Coño! pensé, tiene razón. "-Has probado el Google Translator?", le dije, "-dicen que va bastante bien...", y me dijo que lo probaría.
Mireu: jo soc un català "viatjat", he viscut uns quants anys a Madrid, i em considero un ciutadà del món. Crec que soc capaç d'entendre, encara que de vegades costi, tant a un independentista català radical com a un nacionalista espanyol encarransit. I crec que el problema principal entre els nostres pobles és el desconeixement l'un de l'altre. Ara bé: la meva llengua pròpia és el català. Vaig créixer en una societat que m'obligava a canviar de llengua a l'escola. Jo sortia de classe, on parlava castellà amb tots els meus amics, tornava cap a casa amb el meu amic Santi (no el de Madrid, un altre Santi), i als 50 metres de l'escola canviàvem el xip i passavem a enraonar en català, quan els mestres i els companys ja no ens podien sentir.
Mirad: yo soy un catalán "viajado", he vivido unos cuantos años en Madrid, y me considero un ciudadano del mundo. Creo que soy capaz de entender, aunque a veces cueste, tanto a un independentista catalán radical como a un nacionalista español empedernido. Y creo que el problema principal entre nuestros pueblos es el desconocimiento el uno del otro. Ahora bien: mi lengua propia es el catalán. Crecí en una sociedad que me obligaba a cambiar de lengua en la escuela. Yo salía de clase, donde hablaba castellano con todos mis amigos, volvía a casa con mi amigo Santi (no el de Madrid, otro Santi), y a los 50 metros de la escuela cambiábamos el chip y pasábamos a hablar en catalán, cuando los profes y los compañeros ya no podían oirnos.
Aquestes són coses que marquen, i fan que estimi molt la meva llengua. I per sort, a diferència de molta gent de la meva generació, m'expresso en català almenys igual de bé que en castellà, i si puc triar m'estimo més llegir un llibre o veure una película en català que en castellà. No sé explicar-ho, però em costa menys, i ho puc fer més "meu". Aquestes són les coses que entenc que costin de comprendre a gent que no viu entre nosaltres, com en Santi.
Estas son cosas que marcan, y hacen que quiera mucho a mi lengua. Y por suerte, a diferencia de mucha gente de mi generación, me expreso en catalán al menos igual de bien que en castellano, y si puedo escoger prefiero leer un libro o ver una película en catalán antes que en castellano. No sé explicarlo pero me cuesta menos, y lo puedo hacer más "mío". Estas son las cosas que entiendo que cuesten de comprender a gente que no vive entre nosotros, como Santi.
Per això aquest blog és, i seguirà sent, en català. Santi: sento que et costi, però és el meu blog, reflexa coses de mi que em surten millor en la meva llengua. És més: encara que siguis mig-fatxa i del Real Madrid, estic segur que tu també m'entens, i que la nostra amistat està per sobre de tot això. Encara que, de totes maneres, sempre ens quedarà el Google Translator...
Por esto este blog es, y seguirá siendo, en catalán. Santi: siento que te cueste, pero es mi blog, refleja cosas de mí que me salen mejor en mi lengua. Es más: aunque seas medio-facha y del Real Madrid, estoy seguro que tú también me entiendes, y que nuestra amistad está por encima de todo esto. Aunque, de todas maneras, siempre nos quedará el Google Translator...
1 comentari:
Hola!
Jo soc l'altre Santi, de Bcn, del Barça, i no de dretes pepera, que varem compartir una educació "grande i libre" al Reyes Católicos amb en Martí... Han passat vora més de 30 anys i pel que fa al nostre fet diferencial res ha canviat o si...
Es curiòs perque un viu amb "normalitat" Doña Felisa o Don Ricardo, quelcom esperpentic avui dia, i pocs anys desprès viu amb la mateixa normalitat profesors com la Sra. Barbal, ja amb democracia i estatut, per citar algú extraorinari
Jo he passat també forces temporades "commuting" madrid-bcn i un esta far d'explicar el mateix, però ho seguim intentant...
Treballo i he treballat sempre amb un entorn diguem-ne estatal i sempre tinc respecte pels que no entenen el català, es una mera questió d'educació. Ara be a casa nostra ja no cometo l'error de parlar en castellà perque es la llengua materna d'algu o canviar d'idioma quan et contesten en castellà, si t'entenen.
De totes maneres crec que el fet independentista ha deixat de ser radical, i éstà molt a prop de ser quelcom normal... i crec que això es el que fa por. Ben aviat voldran una Espanya uniforme probablement amb les 3 excepcions històriques, última opció de seguir en comú amb la resta de l'estat.
Ara bé, pel que va millor el català i ho recomano es per les trucades de jaztel, ono, o qui sigui quan et truquen i et truquen per vendre no se què... no sabeu el ràpid que acabeu la trucada i com deixen de trucar-vos... deuen marcar al siebel "no hablan castellano" i un lead a la bassa...
una forta abraçada
d'un amic de facebook i de fora ;-)
Publica un comentari a l'entrada