Fa exactament 78 dies que disfruten de vacances, cosa que trobo normal, i em sembla molt bé que el 7 de Setembre ja tornin al "cole" (per què no el 6??).
Bé, al que anava, resulta que avui, Dissabte, els tinc als dos: Marc (16) i Maria (14), fent deures a corre-cuita per tenir-los acabats de cara al dia 7. Els he dit que per a poder sortir aquest cap de setmana han d'estar acabats. No vegis com volen les pàgines! Les calculadores treuen fum! 78 dies tocant-se els respectius "collonets" i "ovariets" i ara tot són presses.
I diràs: "Es que com a pares haurieu d'haver organitzat la cosa i que anessin fent una mica cada setmana!"... Impossible! Creieu que no ho hem intentat? -"Papa, no siguis friki! Tenim temps! L'Aina i la Paula tampoc ho fan i els seus pares no diuen res!"
Ara veurem si la contrarrellotge d'avui (riu-te'n tu de la Vuelta a Espanya) dona o no els seus fruits. Aquí els tinc als dos, treient fum per les orelles...
...això si, amb mi al costat, perquè no se'n recorden de com es feia això del mínim comú múltiple. És clar, 78 dies són molts dies... I jo que deu fer 10.000 dies que no ho estudiava, me n'haig de recordar, és clar.
3 comentaris:
Jo sempre els dic que, mentre les notes acompanyin, les vacances són per descansar i carregar piles. Nomes aquests dies estem rellegint els àlbums de l'any passat i repassant quatre coses bàsiques.
La promesa és mantenir-ho mentre les notes acompanyin.
Jo mai havia fet els deures de l'estiu!
Hi estic d'acord, i en el nostre cas, per sort, les notes acompanyen, però et juro que quan s'hi van posar amb les "mates" no recordaven absolutament res!
Amnèsia temporal estiuenca? Potser sí...
Totes les màquines necessiten fer un resset de tant en tant. I reiniciar-les perquè tornin a funcionar. Jo crec que el nostre cervell també ho necessita.
Avui que m'he reincorporat a la feina, no recordava ni el password d'accés al sistema!
I el cervell dels nostres fills és molt més flexible i receptiu que el nostre, sens dubte!
Jo ja els veig demà (per no dir avui) amb les piles carregades!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada