Participació al 173è Joc Literari del blog "Tens un racó dalt del món", de Jesús Maria Tibau
Els nens somien, somien molt, i tenen una gran sort: saben somiar desperts. N'hi ha que somien truites, llops, sirenes o partits de futbol; però el millor de tot és que saben que allò que somien és veritat, no com nosaltres els grans, que ens pensem que tot és fruit d'una estranya imaginació que se'ns desperta quan som al llit.
No és que "s'ho creguin", no, no: SABEN que és cert, i si els grans no ens ho volem creure és problema nostre.
De veritat no us agradaria deixar de ser gran, i tenir aquesta meravellosa capacitat de veure que les coses poden ser màgiques? Hauriem d'anar tots, almenys un cop de tant en tant, a la fantàstica escola dels somiatruites de l'Albert. Potser ens ajudaria a adonar-nos que, malgrat tot, les coses no son tan complicades com semblen.
2 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació
Nosaltres mateixos anem deixant els somnis i els substituïm per malsons que no porten en lloc.
Publica un comentari a l'entrada